Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 54170

entrada numero 54170

ayegarse v. refl.

to approach, to join



Lexical samples / Enshemplos leksikales


ayégate para la meza (Nehama)

ayégate de los buenos i serás uno de eyos (Nehama)



Coplas / Koplas


Mas no aze nada ke su kevranto aserko el Dio santo su ora se ayega sus ojos se siegan (Purim, De-Fes, sig. 18)



Religious literature / Literatura relijioza


I komo se ayegaron los fonsados para pelear, sakaron ditos varones de kovre en el kampo, (Ben Gorion, 1743)

Denpues de esto, siendo se ayegaron los lakerdis, disho el rey ke se vayan agora a komer (Shevet Yeuda, Viena 1859)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


e llegose presente de un sabio e dixeronle: nuestro señor, e nuestro mayoral, e nuestro sabio, qué cosa es este tenblor que se fizo el dia de oy? (Midrash aseret adibrot, manus. Sig 15)

por quanto la ley santa se deҫendio, e las palabras de los fijos de Ysrael al Señor manifestador, e por quanto la ley rresҫibieron sus oraҫiones se allegaron, (Midrash aseret adibrot, manus. Sig 15)

i vieron a el de leshos i antes ke se ayegase a eyos i argumentaronse para el para matarlo i disheron kada uno a su ermano: ek duenyo de los suenyos (Biblia, Const. 1547)

i membra a tu kreador en dias de tu manseves, mientres ke non vengan dias del mal i se ayegen anyos ke diras: non ay a mi en eyos veluntad (Biblia, Viena 1841)

I yamo David a uno de los mansevos, i disho: ayegate i matalo. I el lo irio, i murio. (Biblia, Const. 1873)

Tambien kuando venia algun forastero a sus sivdades i traia su merkaderia ke merkava o keria vender, i se adjuntavan sovre el varones i mujeres, i famiyas, i mosos i viejos, i se ayegavan todos al varon i le tomavan por fuersa de la merkaderia asta ke se atemava la merkaderia del patron (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)



Popular literature / Literatura popular


Se le ayego alado i le demando: ''De ke sivdad sos, mansevo?'' Le disho: ''So de Kushta.'' (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920)