Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 485170

entrada numero 485170

venser v.

to conquer, to overcome, to prevail; to restrain, to restrain oneself

ey ya me vensistes

בנקודה הזו גברת על טיעוני וניצחת

venser el esfuenyo

להתגבר על החשק לישון

venser el frío

להתגבר על הקור

venser la ravia

שלט בכעסו



Proverbs / Refranes


Pleto entre marido i mujer, la kolcha tiene de venser

Si el korason fuera de azero no lo vensia el dinero

Uzate a azer lo bueno i puedes venser lo negro



Clasic poetry and drama / Poezia klasika i Drama


Si nozotros lo puedemos venser a poder de moneda (La segunda Ester, 1911)



Coplas / Koplas


Gaste mos asodesió por modre un perro; no ay ke no mos vensió, mashko muncho fierro. (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19)

zaif disho ke estava le erguelio la kavesa / de ver todo este mal no ay ken lo vensa / kon muncha tristeza / a enprezo se hue / abatido esta el oher / no ay ken lo ate / de ver este desbarate (manus. Teza, 1820)



Religious literature / Literatura relijioza


El satan es ke vos aze modo a vozotros ke mos vensash (Meam Loez Bereshit)

I viendo el gevir, ke no aviya haluka de venserlo, (Meam Loez Bereshit)

Anoche me vensio el yetser ara (Shivhe 'ha-Ari, 1911)

I disho ke desnudaran una mujer i se la yevaran a el, ke disho: kisa kon esto lo vensera su yeser, i lo prenderemos. (Ben Gorion, 1743)

Porke danyaremos a nuestros fonsados? Ven i pelearemos djuntos, i el ke vense enreinara. (Ben Gorion, 1743)

i se yama la fama de dita gerra kuando venseran a nombradia de Adoni Tsedek rey de Yerushalayim i por esto les mando a dezir: suve a mi me ayudame (Meam Loez Yeoshua II, Izmir 1870)

para ke no topen ke alavarsen diziendo vensimos kavesera grande de los djidios ke vieron en tu vensimiento i barragania grande (Meam Loez Yeoshua II, Izmir 1870)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


Se yama barragan kien vense sus pasiones (Tefilat Imanuel, 1924)

Gad, fonsado lo vensera, i el vensera al fin. (Biblia, Const. 1873)

I suvieron a eya los prinsipes de los Pelishteos, i le disheron: sombaylo, i mira en ke esta su fuersa grande, i komo lo podremos venser, para ke lo atemos para aferrarlo, (Biblia, Const. 1873)

Gad, fonsado lo vensera, i el vensera al fin. (Biblia, Const. 1873)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


Es un fakto ke es realizado en el kombate de los ijos de Israel de estas 600,000 baiyonetas ke djuraron de venser o de murir, (La boz de Turkiye, 1948)

mis adversarios pueden koalizarsen todos; kon fuersa dela verdad ke los vensere (La Epoka, Sal. 1900)



Popular literature / Literatura popular


A la 'ntrada de la gerra la gerra ya la vinsio. (Blanka Flor)



Popular mascots and remedies / Segulot i Melezinas populares


Segula tres piedras son mesugalot eyas: la una en las intestinas del gayo viejo de 3 anyos, i mas i mas se faya en los gayos montes, i dita piedra es blanka i asemeja komo la blankura de la safira, ama non es muy klara i eya es buena para venser los enemigos los ke pelean kon el, ke la yeve enriva i sontrae el amor (manus. Papo, Sarajevo 1840)

Segula: si kolgaras sovre ti korason de el gayo montes venseras a todo onbre i non te ara ningun mal ningun ombre (manus. Papo, Sarajevo 1840)