Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 462540

entrada numero 462540

tío m.

uncle, great uncle (grandfather's brother); a name given to a close person or commoner



Proverbs / Refranes


Buenas noches tio Hayim, mucho karabalik a la frente



Coplas / Koplas


La novena las azia la tia senyora Amada, (Gizados de berendjena, siglo 18)

Diole eya repuesta: mi tio amigo, yo no djugo mi testa ni tal yo le digo (Purim, De-Fes, sig. 18)

La mosa era guerfana de madre, a Mordekay su tio tenia por padre, kon el se saludava manyana i tarde, no trokava su amistad, no. (sova semahot, Livorno 1782)



Religious literature / Literatura relijioza


I tomando lisensia de su padre i su madre, se fue onde su tio (Meam Loez Bereshit)

Alo manko dame un poko de resfolgo de ir a topar kon mi tio i kon su djente i afalgarlos (Meam Loez Bereshit)

lo bueno es ke se aliviane la persona de eyas i ke no vijite mas ke al rav de la sivdad, padre i madre, eshuegro i eshuegra, tios i tias, ermano grande, su haham i basta (Pele Yoets I, Viena 1870)



Popular literature / Literatura popular


Se pasean tio i suvrino i djuntos van un barabar, (Blanka Flor)

El mansevo, viendo ke el ombre era muy entelijente i no lo pudía enganyar, se demandó komo avía entendido ke el no avía ganado la moneda. Bushkó, bushkó lavor, i no topándola, fue ande un tío i le demandó por plazer ke le diera una lavor por una semana. El tío lo tomó en su echo, i a la fin de la semana le dio una moneda de oro, komo paga de su lavor (malgrado ke el mansevo estuvo batal la semana entera). (Kuentos, 1986)