Back to main page of Maaleh Adumim Institute tornar a la pajina prinsipal
del Instituto
Back to main page of the dictionary tornar a la pajina prinsipal del Trezoro
|
Entry presentation |
Entry No. 427730
entrada numero 427730
|
shabat/shabad (ebr.) f. |
Sabbath |
|
shabat agadol (ebr.) |
שבת הגדול (השבת האחרונה שלפני פסח) |
|
shabat shalom (ebr.) |
שבת שלום! |
Lexical samples / Enshemplos leksikales
|
mos dio Shabat por olgansa (Moscona) |
Proverbs / Refranes
|
Ni shabat es, ni el dukado esta en basho |
|
Kuando ya estavamos un shabat sin tasa, se murio el azno de la vizina |
|
Kuando la vida esta en perikolo la valor del shabat es eskondido |
|
El ke giza viernes kome Shabat |
|
El Dio no paga en Shabat |
|
No tokes lumbre en Shabat |
|
Siete vezes de keda en bonora, shabat de tornaboda |
|
Mucha karne i mal shabat |
|
Shabat i Yom Tov es solo al djidio |
|
Shabat kon pletos i desrepozado aunke de mucha karne i peshe artado |
|
Viste Hudara lo de shabat en simana |
Coplas / Koplas
|
Dia de Shabat resivieron los djidios la Ley dela mano de el Dio (Ketuba de la Ley) |
|
Shabat el dia santo todos lo miraron ke el mishne se remato i al Dio loaron (Zimrat 'ha-Arets, 1745) |
|
Yom Shabat kodesh vino ora de la orasion (Zimrat 'ha-Arets, 1745) |
|
Shabat viene no meldamos, kon dibur shel hol lo menospresiamos, a los hahamim no eskuchamos, los senyores de la tierra (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861) |
|
Shabat devemos guadrar kon grande kudiado / si tadra la rehmision es de este pekado / mismo el ke es forsado / deve repozar / el djudesmo bien guadrar / al savio oyeremos / todo bueno alkansaremos (La Amerika, 1911) |
|
|
|
me akordo anyos pasados / la forma ke |
Religious literature / Literatura relijioza
|
fueras de dito pekado se le konta komo si ezbivlo shabat; (Meam Loez Bereshit) |
|
i dia de Shabat melda el hazan la parasha enel Sefer Tora, (Meam Loez Bereshit) |
|
de modo ke de dia de alhad asta Shabat akavesh de meldar toda la parasha. (Meam Loez Bereshit) |
|
I tanbien veresh de meldar dia de Shabat el deklaro de la 'haftara de la semana, (Meam Loez Bereshit) |
|
Dos pransos kada dia, uno el dia, i uno la noche, aparte de shabat ke deve komer tres Seudot, (El Gid,1967) |
|
Disheron a el: esto es kedushat ha-shabat. (Leket 'ha Zo'har, 1855) |
|
i todas sus echas de kada dia, tanto los dias primeros tanto los de denpues, estan dekolgados en dia de shabat, (Leket 'ha Zo'har, 1855) |
|
asta agora tuvieron repozo i deskanso ke non travajaron en shabat (Meam Loez Shemot I) |
|
i fue en dia de |
|
i vide ke eran asendientes el fuego ke se amata kada |
Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash
|
Non ensenderan kon alkatran por onra de shabat. (Mishna: Tefilat kol Pe 1874) |
|
komeldo oy; porke oy es shabat a A'; oy no lo toparesh en el kampo. Sesh dias lo akojeresh, ma en el dia seteno, ke es shabat, en el no avra. (Biblia, Const. 1873) |
|
manyana es la olgansa de shabat santo a A': lo ke tenesh ke kozer, kozeldo oy, i lo ke tenesh ke kozinar, kozinaldo, i todo lo ke sovrare, deshaldo para vozotros en guardia asta la manyana. (Biblia, Const. 1873) |
|
vino dia de el shabat i mamparo sovre el, avrio su boka i disho: salmo kantar para dia de |
Novels and press / Novelas i Periodizmo
|
Se levantaron kontra el, el Shabat el 9 del diezen mez i lo mataron a el, (Vaye de los yoros, 1935) |
|
Dia de Shabat, en el kal de los peshkadores, tuvo lugar el berit. (Otniel Hodja, 2002) |
|
la konvension defenitiva fue firmada |
Popular literature / Literatura popular
|
Mira chodjum, sinti i vos ijikos miyos: en lugar de ir a este erremo de tsirk a mirar las trazeras de los paylachos, no es mijor de azer un shabat de alegría kon aroz i armi de gayna? (Sipure Sefarad) |
|
Se vistió el rey en sivil i vino al kal la demanyana de shabat. (Kuentos, 1986) |
|
Pishin mando dos shedin ke metan tino por el moso i la ropa i le disho al mansevo: ''Mira ke vas azer shabat en mi kaza.'' (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920) |
|
i se hue a su kaza i se enserro en una kamareta kon taanit de 3 dias i tres noches, dia de viernes korto el taanit i mando a yamar un djidio ke le merke todo el gaste de |
Popular mascots and remedies / Segulot i Melezinas populares
|
Sekana de bever agua noche de mierkoles i noche de shabat i si se asedesio por agua ke akonante a dizir las siete kolot: kol A' al a-mayim (manus. Papo, Sarajevo 1840) |