Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 427730

entrada numero 427730

shabat/shabad (ebr.) f.

Sabbath

shabat agadol (ebr.)

שבת הגדול (השבת האחרונה שלפני פסח)

shabat shalom (ebr.)

שבת שלום!



Lexical samples / Enshemplos leksikales


mos dio Shabat por olgansa (Moscona)



Proverbs / Refranes


Ni shabat es, ni el dukado esta en basho

Kuando ya estavamos un shabat sin tasa, se murio el azno de la vizina

Kuando la vida esta en perikolo la valor del shabat es eskondido

El ke giza viernes kome Shabat

El Dio no paga en Shabat

No tokes lumbre en Shabat

Siete vezes de keda en bonora, shabat de tornaboda

Mucha karne i mal shabat

Shabat i Yom Tov es solo al djidio

Shabat kon pletos i desrepozado aunke de mucha karne i peshe artado

Viste Hudara lo de shabat en simana



Coplas / Koplas


Dia de Shabat resivieron los djidios la Ley dela mano de el Dio (Ketuba de la Ley)

Shabat el dia santo todos lo miraron ke el mishne se remato i al Dio loaron (Zimrat 'ha-Arets, 1745)

Yom Shabat kodesh vino ora de la orasion (Zimrat 'ha-Arets, 1745)

Shabat viene no meldamos, kon dibur shel hol lo menospresiamos, a los hahamim no eskuchamos, los senyores de la tierra (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861)

Shabat devemos guadrar kon grande kudiado / si tadra la rehmision es de este pekado / mismo el ke es forsado / deve repozar / el djudesmo bien guadrar / al savio oyeremos / todo bueno alkansaremos (La Amerika, 1911)

shabat agadol oy tomad vuestro repozo / por empesar enel invierno kon alegria i gozo (manus. Vitali Varon, Const. 1948)

me akordo anyos pasados / la forma ke shabatot eran sonalsados (manus. Vitali Varon, Const. 1948)



Religious literature / Literatura relijioza


fueras de dito pekado se le konta komo si ezbivlo shabat; (Meam Loez Bereshit)

i dia de Shabat melda el hazan la parasha enel Sefer Tora, (Meam Loez Bereshit)

de modo ke de dia de alhad asta Shabat akavesh de meldar toda la parasha. (Meam Loez Bereshit)

I tanbien veresh de meldar dia de Shabat el deklaro de la 'haftara de la semana, (Meam Loez Bereshit)

Dos pransos kada dia, uno el dia, i uno la noche, aparte de shabat ke deve komer tres Seudot, (El Gid,1967)

Disheron a el: esto es kedushat ha-shabat. (Leket 'ha Zo'har, 1855)

i todas sus echas de kada dia, tanto los dias primeros tanto los de denpues, estan dekolgados en dia de shabat, (Leket 'ha Zo'har, 1855)

asta agora tuvieron repozo i deskanso ke non travajaron en shabat (Meam Loez Shemot I)

i fue en dia de shabat ke le apezgo muy muncho la hazinura ke ya non se sentia ningun konsentimiento (Shivhe Hayim Vital, Sal. 1892)

i vide ke eran asendientes el fuego ke se amata kada shabat, i vide una kaza entera de fuego i ashufre muncho (Shivhe Hayim Vital, Sal. 1892)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


Non ensenderan kon alkatran por onra de shabat. (Mishna: Tefilat kol Pe 1874)

komeldo oy; porke oy es shabat a A'; oy no lo toparesh en el kampo. Sesh dias lo akojeresh, ma en el dia seteno, ke es shabat, en el no avra. (Biblia, Const. 1873)

manyana es la olgansa de shabat santo a A': lo ke tenesh ke kozer, kozeldo oy, i lo ke tenesh ke kozinar, kozinaldo, i todo lo ke sovrare, deshaldo para vozotros en guardia asta la manyana. (Biblia, Const. 1873)

vino dia de el shabat i mamparo sovre el, avrio su boka i disho: salmo kantar para dia de shabat (Shir a-Shirim Targum II, Mahzor Sal. 1876)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


Se levantaron kontra el, el Shabat el 9 del diezen mez i lo mataron a el, (Vaye de los yoros, 1935)

Dia de Shabat, en el kal de los peshkadores, tuvo lugar el berit. (Otniel Hodja, 2002)

la konvension defenitiva fue firmada shabat pasado (El Tiempo, Const. 1896)



Popular literature / Literatura popular


Mira chodjum, sinti i vos ijikos miyos: en lugar de ir a este erremo de tsirk a mirar las trazeras de los paylachos, no es mijor de azer un shabat de alegría kon aroz i armi de gayna? (Sipure Sefarad)

Se vistió el rey en sivil i vino al kal la demanyana de shabat. (Kuentos, 1986)

Pishin mando dos shedin ke metan tino por el moso i la ropa i le disho al mansevo: ''Mira ke vas azer shabat en mi kaza.'' (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920)

i se hue a su kaza i se enserro en una kamareta kon taanit de 3 dias i tres noches, dia de viernes korto el taanit i mando a yamar un djidio ke le merke todo el gaste de shabat i ke se lo kuzine kasher en su kaza (manus. Papo, Sarajevo 1840)



Popular mascots and remedies / Segulot i Melezinas populares


Sekana de bever agua noche de mierkoles i noche de shabat i si se asedesio por agua ke akonante a dizir las siete kolot: kol A' al a-mayim (manus. Papo, Sarajevo 1840)