Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 320140

entrada numero 320140

mizeria f.

misery

travar mizeria

לדעת עניות ומצוקה



Lexical samples / Enshemplos leksikales


Kayo en grande mizeria (Moscona)

Le estan aziendo munchas mizerias (Moscona)



Clasic poetry and drama / Poezia klasika i Drama


De esta mizeria eskaparmos! (La segunda Ester, 1911)

las mizerias i las desgrasias me azen suspirar / las lamentasiones i los djemidos me azen yorar / ma en vano suspiro, en vano yo yoro (Rekolyo de Poezias Diversas, Tel Aviv 1931)



Coplas / Koplas


Shorrada se entra oy kon esta grande gerra / djidio, turko i goy kaye muerto en tierra / la mizeria aki entra / i se yeva afriision / kuando avra eskapasion / de esta matasina / ke trayen las ruvinas (La Amerika, 1915)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


Sus mizeria les tokava asta adientro del korason i es kon el mas grande apresuramiento ke todos los fransezes les venian en sus ayudo kuando vian famiyas enteras de gregos, povres i desnudas, venir demandar la ospitalidad en Fransia. (Leonidas el nadador, 1911)

En arrivando a ansi un punto, la mizeria de la Turkia desparesera (La Amerika 1910)

los malinos ke esperan las okaziones mueren de miseria sin meter nunka la mano sovre un merkader (Nantes, Tel Aviv 1952)

la mizeria se ve pintar sovre sus figura (El Tiempo, 1896)

Sr. Lehman rekordo la mizeria de las personas desplasadas (La Boz de Turkiye, 1947)

el papel de las paredes bien suzio, el tavan (techo) preto, mostravan la i la deznudes de esta kamareta, onde non avia ni una chimenea, onde puederia kaentarse las nochadas de invierno,(Nantes, Tel Aviv 1952)

Pero la situasion del padre de la joven muchacha se troka; el kaye a la mizeria i mizmo la mobilia de su kaza es sekestada. (La Boz de Turkiye, Istanbul 1948)

Despues el tuvo una sonriza, es ke topan a vendersen? los malinos ke esperan las okaziones mueren de mizeria sin meter nunka la mano sovre un merkader (Nantes, Tel Aviv 1952)

En fin el iva a meter el pie sovre este mundo ke lo repushava i lo rondjava a la mizeria (Nantes, Tel Aviv 1952)

Calvero era un aktor ke non reushe mas en la shena i non parviene azer riir malgrado su mizeria i estomago vazio. (La boz de Yerushalayim, Yerush. 1953-4)

Charlie el riko, el milionario non podia olvidar su chikes ke paso adientro la mizeria i kaji en todos sus filmos el mostrava shenas semejantes. Ansi tambien es su oltimo filmo. (La boz de Yerushalayim, Yerush. 1953-4)

Calvero era un aktor ke non reushe mas en la shena i non parviene azer riir malgrado su mizeria i estomago vazio. (La boz de Yerushalayim, Yerush. 1953-4)

Charlie el riko, el milionario non podia olvidar su chikes ke paso adientro la mizeria i kaji en todos sus filmos el mostrava shenas semejantes. Ansi tambien es su oltimo filmo. (La boz de Yerushalayim, Yerush. 1953-4)

djusto en el momento ke i esta suma ya iva despareser. Rashel resivia una karta de un ermano ke tenia en Paris anonsiandole ke el era bastante riko i ke aviendo sintido ke estavan sufriendo de mizeria los envitava a venir bivir alado de el (La famoza kantadera, Tel Aviv 1950)



Popular literature / Literatura popular


De vista izo vinir al vezir i le ordeno ke lo topen al mandradji i ke lo metan por vali en uno de los vilaetes leshanos, famozo por la mizeria ke reinava en esta rejion. (Sipure Sefarad)