Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 315790

entrada numero 315790

mez m.

a month

entrar en el mez

להכנס לחודש התשיעי של ההריון

kortar mez

להשלים את חודש האבל

nasido de siete mezes

'נולד בחודש השביעי'' - טיפוס חסר סבלנות



Lexical samples / Enshemplos leksikales


Es tomador de 200 levos al mez (Moscona)

Ya entro en el mez (Moscona)



Proverbs / Refranes


El mez va i viene, korra komo el kavayo

En el mes de Genayo non kanta bien el gayo



Coplas / Koplas


i la luna desperta de vez ke se renova en el mez novedades de el mundo i sus akontesimientos, sus buendades i sus males (Keter Malhut, Mahzor Saloniki 1876)



Religious literature / Literatura relijioza


Dame tiempo un anyo o a lo menos 6 mezes, kisas terne ventura de afirmar la mitsva. (Meam Loez Bereshit)

Arambam moro en Ako, kaji sesh mezes, i de ayi paso a Misrayim. (El Gid,1967)

en mez de Iyar entraron los felahim en Yerushalayim (Imre Bina, Belgrad 1837)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


I fue en el mez primero, en el segundo anyo, en el primer dia del mez, ke fue levantado al tavernakulo. ( Biblia, Const. 1873)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


Mientres los 25 dias del mez, las kamelias eran blankas i mientres los otros sinko dias eran koloradas. (La dam o kamelia)

En una de las freskas tadradas del mez de oktubre del anyo 1754, (Banyos de sangre, 1912)

Ma aseguradvos, Erman ya me va melezinar asta sesh mezes (Banyos de sangre, 1912)

Eya le adreso una karta ke metio mas de tres mezes para arrivar a Fransia (Pavlo i Virdjinia, 1912)

Se trata de independientes ke pagan sovre el djiro del mez. (Luz de Israel, 1985)

Nozotros esperimos algunos minutos ke nos paresieron oras, dias, mezes. (El muerto ke esta bivo, 1912)

un rezin kazado de algunos mezes se topava muy repentido de su mujer (El Djugeton 1917)

Todo en no komiendo kaje nada, non le restava ke 20 frankos, i fue kon estos 20 frankos ke el era ovligado de bivir mez entero, non komiendo ke pan seko (Nantes, Tel Aviv 1952)

Toda la ravia, de sus dos mezes` de bushkidas le vino al korason. (Nantes, Tel Aviv 1952)

Ma sin. David, dies liras es para komer solo tres mezes, i despues? (La famoza kantadera, Tel Aviv 1950)

El djuzgo kontinuo 47 anyos, 9 mezes, 3 semanas, 5 dias i unos kuantos puntos. i en todo este tiempo, el konvertido estuvo eskondido debasho de una siya, sin pueder respirar i sin ver luz de bivos, no kere dicho ke ni komio ni bevio. (El Djugeton, Const. 1908)

Era una manyana freska i ermoza del mez de Junio del anyo 1897 (La Ermoza Alis, Tel Aviv 1954)



Popular literature / Literatura popular


Le trusho una kriatura chika de siete, ocho mezes. (Djoha ke dize)

los mezes pasavan i la reparasion kedava por azer. (Sipure Sefarad)

Pasó un mes, dos, no ay dinguna repuesta. Se fue la mujer a kesharse ande Djohá. (Kuentos, 1986)

la bivda, i eya murió antes pokos mezes. (Sipure Sefarad)

Al anyo, los parientes se fueron a Samakov porke Dona ya avia entrado en el mez i iva ser primiriza. (Sipure Sefarad)

La sinyora rubisa entero en el mez. Se asento i pario un ijo. (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920)

savras senyor rey ke este ombre 3 mezes dia por dia mos hue viniendo no mos desho meoyo ni repozo kon sus yoros i sus rogativas diziendo ke se kere fuir de la sivdad (manus. Papo, Sarajevo 1840)

dos mezes antes eskrives una karta para el kon shaliah neemani el en el punto ya viene i el amostrara su vengansa de estos reshaim kon poder del Sh.Yit.siendo ya se dio gemar por el echo en los sielos (manus. Papo, Sarajevo 1840)



Popular mascots and remedies / Segulot i Melezinas populares


segula para la mujer ke sus ijos se le mueren has ve-shalom kuando entra a el mez noveno de su prenyez: ke vaya a lugar ke la perra pario, ke meta su pie derecho sovre un perro chiko i ke diga tres vezes: toma a ti el muerto i da a mi el bivo; despurs de esto ke tome la mujer akel perro chiko ke pizo sovre el i ke se lo meta betoh de su pecho sovre su karne mamash i ke meta su kavesa de el al lado i sus pues de el lado estierdo i ke vaya lv mujer kon akel perro chiko a el rio i ke se kite el kushak a tal ke le kaiga el perro de suyo i ke le diga a el aroyo mas tres vezes toma a ti el muerto i da a mi el bivo (manus. Papo, Sarajevo 1840)