Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 313520

entrada numero 313520

mereser v.

to be worthy of

ya lo merese

זה מגיע לו



Lexical samples / Enshemplos leksikales


Onra la sandaka ke todo bien merese, mos kito un ijo, el dio se lo emprezente (Moscona)

Merese arrankarle la kavesa (Moscona)



Proverbs / Refranes


El ken emprezenta sus bienes en vida merese apiedregado

El ke da la erensia en vida, merese palos

Kuandu uno bushka mas de lo ke merese, pierdi i akeyu ke li davan

Ombre akavidado no merese penas

Ken mete pas entre marido i mujer, merese garredon



Clasic poetry and drama / Poezia klasika i Drama


Meresio a anyos, salud i rikeza (Gaon, Poezias)

durme i ninguno veerla merese (Gaon, Poezias)

no meresio al trezoro por entrar otra persona. (Gaon, Poezias)

Ma despues ke meresites ser dichozo un momento (Gaon, Poezias)

Osman: Vijitar Medina ken bivo merese (Gaon, Poezias)

Ma, tu mereses todas las afrontas ke te aran! (Papo, Navot)



Coplas / Koplas


Kolgo al panadero, el se lo meresia. (Poema de Yosef)

Tambien mando abevrar kon atuendos finos no merese de yerrar ni ke manke vino (Purim, De-Fes, sig. 18)

alvisias demos al Dio por todo pasado, kien se toma kon djidió merese enkolgado; (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19)

kavod meresen i muncho respekto / por sus kantes i sus buen djesto (manus. Vitali Varon, Const. 1948)

pasajes i lejendas yo resitava / sin mereserlo el puevlo me felisitava (manus. Vitali Varon, Const. 1948)

kon mal pensa para se lo pensa / en dia de alhad lo metieron en la prensa / Yegen se topo un grande guerguensa / dalkauk bien lo meresio (manus. Teza, 1820)

Respondio 'Haman: Senyor, merese muerte, pues ke no izo tu mandado, no. (sova semahot, Livorno 1782)



Religious literature / Literatura relijioza


sierto ke merese tener buen pago tres doblado. (Meam Loez Bereshit)

Por esto meresio tener tsaar kon su senyora, (Meam Loez Bereshit)

meresio ser apenado ke se kito la behora de el i se dio a mi, (Meam Loez Bereshit)

ken esta sin mujer no merese tener bendision. (Meam Loez Bereshit)

siendo el fue rasha ke se mato kon su mano, no merese ke le agan ningun kavod; (Meam Loez Bereshit)

siendo lo gritan i lo menospresian, meresen pena por eyo (Meam Loez Bereshit)

apenar a los malos segun meresen. (Meam Loez Bereshit)

Rogamos delantre tus fases los reluzientes ke mereskas a mi i a toda djente de mi kaza (Tefilat kol Pe,1891)

I meresemos por resivir shabatot kon muncha alegria i kon rikeza i onra i kon apokamiento de delitos (Tefilat kol Pe,1891)

disho: ke a rav 'Hamnuna saba su luz de la Ley fuitesh zohe para veer kara kon kara, lo ke no meresi yo. (Leket 'ha Zo'har, 1855)

I esto es loke dize el Dio santo: Kuando sera akel tiempo ke todo el puevlo seresh kumplidos i djustos i ke mereses ser protejados de mi providensia, entonses mi amor kon vozotros sera muy kumplida, (M''L Kantar de los Kantares,1899)

i ansi aun ke ditas komadres podian azer lo ke les enkomendo Par'o por dos sibot: uno es por ser komando de el rey ke el ke refuza merese matado i se yamavan anusot (Meam Loez Shemot I)

i denpues demando dito sar ke tanbien los talmide hahamim meresian de pagar pecha i haradj al rey de Paras por sus pekados (Meam Loez Ester, Izmir 1864)

I no le metio titolo de meleh por siba ke no meresia a yamarse meleh siendo no tenia rijos de malhut i azia echos de tipeshim (Meam Loez Ester, Izmir 1864)

Para ke no digan Israel ke dita salvasion ke tuvieron no es koza milagroza [...] i kon esto vienen a achikar el nes del Sh.Yit. diziendo ke por dita salvasion no lo merese de azer tanto pirsum 'ha-nes (Meam Loez Ester, Izmir 1864)

este titolo de ''Am 'ha-sefer'' en baldes no fue dado al puevlo djudio, la sensia djudia meresio este titolo ma le kosto muy karo (manus. Vitali Varon, Const. 1948)

aun ke es el ijo devdor de onrar asu padre i asu madre i no merese tener ningun pago por eyo (Meshivat nefesh I , Const. 1743)

fue el esklavo i merko de akeyos aspros una vara para harvar a su senyor, si ay kantidad para las penas ke merese el esklavo el malo el este (Meshivat Nefesh II, Const. 1754)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


Envelunto el Santo Bindicho El por mereser a Israel, portanto muchiguo a eyos ley i enkomendansas (Mishna: Tefilat kol Pe 1874)

Envelunto el Santo Bindicho El por azer mereser a Israel, portanto muchiguo a eyos Ley i enkomendansas (Mishna: Tefilat kol Pe 1874)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


Un otro en Haskyoy, kon djube, alto alto pronunsio palavras ke no meresen ser pronunsiadas en la keila (El Djugeton 1917)

En estos dias vimos a algunos darshadores permetersen a avlar kozas ke no meresen a ser pronunsiadas en la tevá (El Djugeton 1917)

La mujer sefardí de Bosna es por si un tipo ke merese ser estudiado, en demás las sefardis de Bosna! (La mujer sefardí de Bosna, 1931)

Estonses nuestros ermanos en oriente komo en Amerika seran solajados i mereseremos sus bendisiones saliendo de la profondura de sus korason (La Boz del Puevlo, 1918)

veramente avlar, si examinaremos las ermozas mujeres, la sinyora Marta merese perteneserse a la primera kategoria (El prove doktor, Const. 1904)

Melamed: Oy lanu mi-yom 'hadin! Ay en nuestra nasion esta sorte de reshaim, ke penan por meter bilbul i kitrug en la nasion? Be-hayay, ke estos arurim mersen enforkados, kemados! (El Djugeton, Const. 1908)

si es alos segundos, eyos meresen ser grandemente alavados por la prova de intelijensa ke dieron en entendiendo la valor moral aparte del profito material (La Epoka, Sal. 1900)



Popular literature / Literatura popular


La ermozura tuya es pura la meresco solo yo. (Kalendario de kantigas)

Dezeozos de mereser la bolsa de dukados no faltaron. (Sipure Sefarad)

respondieron los galahim i disheron: senyor rey, no entres en sangre de munchos sino siete firmas de rabanim ke ay en la karta, eyos meresen enforkados en siete puertas de la sivdad (manus. Papo, Sarajevo 1840)