Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 295120

entrada numero 295120

luz f.

light

a la luz del día/del sol

לאור היום

aklarar la luz/abashar la luz

להגביר את האור/לעמעם את האור

asender la luz

להדליק את האור

avrir la luz

להדליק אור (ע"י המתג)

dar la luz a un livro

להוציא לאור ספר

dar luz

האיר

es una luz!

היא יפהפיה!

eskureser la luz

לעמעם את האור

kitar/meter/traer a luz

לפרסם/להוציא לאורה דבר מה שהיה נסתר

koza ke no la tiene visto la luz del sol/la luz del día

דבר יפה במידה יוצאת דופן

la luz de la mansevez

אביב הנעורים

luz de mi vida/de mis ojos!

אור עיני!

luz klara!

נאמר באופן אירוני כלפי דבר מה מכוער

no ver la luz del día

להסתגר

por esta luz del Dio/del Sielo!

לשון השבעה (למען השם!)

salir a luz

להופיע בציבור

salir a luz de bivos

להתבדר ולהנות מן החיים

tapar la luz/destapar la luz

לכסות/לגלות את המאור

tomar luz

לקבל אור (מחלון, ממנורה)

un rayo de luz

קרן אור, התחלת האושר

ver la luz de la manyana

לראות סוף סוף את אור הבוקר (אחרי לילה קשה)

ver luz

איחול לשיפור במצב וקץ לצרות ולמצוקות



Lexical samples / Enshemplos leksikales


poka karne i luz mucha (Nehama)

A la luz del dia (Moscona)

No vido luz de su mansevez (Moscona)

La luz de un dia tapa la eskuridad de munchas noches (Moscona)



Proverbs / Refranes


Salio de kaza entre las dos luzes

A la edad de 75 anyos se amato la ultima luz

Anke la verdad esta en kasha de yerro tiene ke salir a luz en muy poko tienpo

Kayente komo el luz

Avansa la luz, ensienda la kandela

Kien es el siego? El ke no kere ver luz

Un buen livro es una luz eterna, non se amata, siempre arelumbra



Clasic poetry and drama / Poezia klasika i Drama


enfrente las luzes del plazo sagrado. (Gaon, Poezias)

kon la luz del dia salio ezmovido (Gaon, Poezias)

por ver kuanto antes luz de delivransa. (Gaon, Poezias)

La kruse relumbra i su luz es vista (Gaon, Poezias)

La luz rosiada avagar se trae (Gaon, Poezias)

antes se amate la luz de mi vida (Gaon, Poezias)

Luz del kativerio i gloria de Israel! (La segunda Ester, 1911)



Coplas / Koplas


de las partes de poniese una luz esklaresio; (Toledo, Koplas de Yosef)

Vido luz santa en el djuderia ke avia de naser Avraam avinu. (El rey Nimrod)

i en el forno bien asada a la luz de la kandela. (Gizados de berendjena, siglo 18)

Luz le abasharia de la shehina el rey bien la atina las sus karas ruvias ke paresen djoyas (Purim, De-Fes, sig. 18)

Apiada a mi alma A-donay, yevi males munchas bevaday, konsolame kon luz de rey Shabetay. (Donme, sig 18)

aparejo lenyos de alsasion kon fortaleza i poder / i ato a Yits.hak komo su atar un barvez i fue luz del dia en sus ojos komo noche / i muchidumbre de sus lagrimas estelantes kon fortaleza / ojo kon amargura yoran i el korason alegre (Puertas de veluntad, Mahzor Rosh a-Shana, Sal. 1876)



Religious literature / Literatura relijioza


si la luz se krio antes de la eskuridad, o la buelta? (Meam Loez Bereshit)

i asemejava a la klaridad de la luz grande ke se krio en el primer dia, (Meam Loez Bereshit)

se atinava de un kavo de mundo al otro i se guardo dita luz para los tsadikim, (Meam Loez Bereshit)

Disheron los savios: Antes ke se enskureska la luz de Rabenu Tam el inieto de Rashi espunto la luz sovre los sielos del djudaizmo. (El Gid,1967)

disho: ke a rav 'Hamnuna saba su luz de la Ley fuitesh zohe para veer kara kon kara, lo ke no meresi yo. (Leket 'ha Zo'har, 1855)

tu eres su ijo de rabi 'Hamnuna el viejo, su ijo de la luz de la Ley, i tu vas kargado detras de mozotros? (Leket 'ha Zo'har, 1855)

I kuando ya tuvo el mazal de kitarlo a la luz, entonses dizen komo estos: Por ke ke gane el haham tanto? (Lel Shimurim, 1819)

eyos pudieron penetrar en los sinderos mas eskuros i kitaron a luz la aplikasion del din (El gid, Istanbul 1967)

el emperador ... no se imajino mizmo ke de la yeshiva de Yavne iva esklareser la luz de Israel i ke el djudaizmo iva topar el abrigo por enforteserse i sostenerse delantre las tempestas del tiempo i bivir miles de anyos despues dela abolasion del grande imperio de Roma, konkistador de una grande partida del mundo, le akordo al punto su demanda (manus. Vitali Varon, Const. 1948)

la incho muncho -si es kon una mecha tura muncho insiendo, - pujo otra mecha, se puja la luz ma se apresa a matar, -pujo otra mecha, mas presto ... en pujando mechas se akurta para matarse (manus. Minhat Ani, Yerushalayim 1880)

es un despecho de ver la regla ke se izo i es de azermos amales i no ver ojo de luz i no tomar savor de moed kon las vijitas (Pele Yoets I, Viena 1870)

i avlan demaziado i depierden sus almas de luz de las vidas (Meshivat Nefesh II, Const. 1754)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


crio los ҫielos e la tierra, e la lus e la tiniebla, e las mares, e la novle, e el dia, e el sol e la luna; (Midrash aseret adibrot, manus. Sig 15)

i dulse la luz i bueno para los ojos por ver a el sol (Biblia, Viena 1841)

mientres ke non eskureska el sol i la luz i la luna i las estreyas, i tornen las nuves detras de la luvia (Biblia, Viena 1841)

I lo rodearon , i lo aseladaron toda la noche en la puerta de la sivdad; i estuvieron kayados toda la noche, diziendo: asta la luz de la manyana, entonses lo mataremos. (Biblia, Const. 1873)

I disheron el uno al otro: no izimos bien; oy es dia de buenas nuevas, i nozotros kayamos; si esperaremos asta la luz de la manyana, nos alkansara pena.(Biblia, Const. 1873)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


O Senyor, desha aklarar kon tu briyante luz todos los abi­tantes de la tierra, porke eyos bivan unidos i amorozos (La boz de Turkiye, 1948)

Estas kandelas son el simbolo de la luz, de la klaredad. (Shalom, 2007)

Djoha vido la luz del mundo en una meane. (Otniel Hodja, 2002)

Los rumores sovre este eran munchos i varios, ma ninguno no pudo kitar de boka de la loka una nota ke podra echar luz sovre la identidad del padre (Otniel Hodja, 2002)

Kaminando Paris de la manyana fin la tadre, i tornando echarse sin luz, kaje muerto de la kanseria de rodear Paris entero sin topar echo i retornar a kaza kon las manos vazias. (Nantes, Tel Aviv 1952)

este skandalozo echo Rene Karaso viene de meter a luz en toda su deznudez la grande anarshia (Renasensia Djudia, Sal. 1920)

muy raramente una luz briyava en los eskuros vidros de la kaza silensioza (La sinyatura del kontrato, Yerushalayim 1907)

[el rey] metio governadores i fonksionarios en kada sivdad i sivdad i en kada provinsia, i es kon sus dichos ke salen los djuisios a luz (El rey i el shastre, Yerushalayim 1925)

El se empleava de alma i de korason a kitar la verdad a luz (Mujer kriminala, Tel Aviv 1954)

No existe ningun molde para nozotros de azer la luz sovre este terrible echo (Mujer kriminala, Tel Aviv 1954)

Sinyor, empeso eya, yo me permeti de azer suvir.... La portalera atino ke no aviya Iuz en la kamareta. (Nantes, Tel Aviv 1952)

el deskonosido alimpio el bafo del vidro de la ventana por ver onde se topavan, a la luz de los bikos de gaz el pudo ver el numero de los kilometros (La linda Anjela, Tel Aviv 1953)

el atino de leshos un luzero ke se iva meneando i ke devia ser una luz de farol (La linda Anjela, Tel Aviv 1953)

El djuzgo kontinuo 47 anyos, 9 mezes, 3 semanas, 5 dias i unos kuantos puntos. i en todo este tiempo, el konvertido estuvo eskondido debasho de una siya, sin pueder respirar i sin ver luz de bivos, no kere dicho ke ni komio ni bevio. (El Djugeton, Const. 1908)

la luz elektrika no fue del todo inventada por ke algunos snobes iluminen sus elegantes salones, ma por ke a su brio mozotro solusionemos las kestiones de la umanidad (Herzl, El estado djidio, Sal. 1931)

en akeya ora los tres bikos de la lampa se eskurisieron i la kamara kedo aklarada solamente kon luz del tizon (Muerta de mala muerte, Yerush. 1911)



Popular literature / Literatura popular


En el kafe d'amaneser ay luzes de kolores, (Kalendario de kantigas)

Siete novias vo kitar. Ah! Yo a ti, yo a ti me vo tomar (Kalendario de kantigas)

Le disho el haham: Ke vinites? Respondio: Luz para el mundo, ansi i ansi me akontesio; (Kuentos de Yerushalayim, 1923)