Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 275480

entrada numero 275480

kreador m.

creator



Proverbs / Refranes


Bendicho el Kreador, ke tala ermozura kreo

Nunka kites avtaha en el Kriador, El es muestro Senyor, El es muestro Salvador



Clasic poetry and drama / Poezia klasika i Drama


el vero repentimiento kalmara la ravia del Kreador / i solo apaziguara su djusta rigor / avrid avrid los ojos i deshadvos giar / todos los ke a los otros djuzgesh sin pensar (Rekolyo de Poezias Diversas, Tel Aviv 1931)

O Kreador! Dio santo i poderozo / kreates un mundo grande i ermozo / sielo i tierra todo inmenso / nada non manka en tu universo (Rekolyo de Poezias Diversas, Tel Aviv 1931)



Coplas / Koplas


Komo la flama mi amor, kema, bushka al Kreador, no ay a mi abogador (Donme, sig 18)

En fin, el dia esperado esklaresio / kada muntanya glorioza aparesio / adornada gustoza i kontente / delantre de nuestro kreador potente. (Ketuba, manus. Rodosto 1931)

Es por esto ke abashara sovre Sinay / el kreador del mundo ke es Adonay / porke deprenda toda la existensia / i tome por manto la amuldensia (umildansa) (Ketuba, manus. Rodosto 1931)



Religious literature / Literatura relijioza


ke se mayorge el ombre para servir a su kreador i ke no se averguense de los ke kitan burla (Pele Yoets I, Viena 1870)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


I azien aolgantamiento de espirito a su kreador (Mishna: Tefilat kol Pe 1874)

no se apiadaron sovre el kavod de su kreador a venderle koza de komida a el forastero i al pasajero ke pasava por su sivdad (P. R. Eliezer, 1876)

no tuvieron la avtaha en su kreador, sino en muchedumbre de su rikeza, ke la rikeza enpusha de sus patrones temor de el kreador i se enfeguzian en su rikeza (P. R. Eliezer, 1876)

i membra a tu kreador en dias de tu manseves, mientres ke non vengan dias del mal i se ayegen anyos ke diras: non ay a mi en eyos veluntad (Biblia, Viena 1841)