Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 274970

entrada numero 274970

koza f.

a thing, an object, something, matter

ay koza de un mez

זה קרה לפני כחודש ימים

ay koza en el!

יש בו משהו!

de esto está la koza

מה שאתה אומר /מבקש רחוק מאוד ממימוש

de koza

למעשה

en koza de

בדבר

es koza de pedrer la kavesa

אין להעלות על הדעת דבר שכזה!

es koza de una ora

זהו עניין של שעה, זה ייקח כשעה

es koza eskapada

זהו עניין גמור

kada koza a su lugar

כל דבר במקומו

kada koza a su tiempo

כל דבר בעיתו

ke koza!

באירוניה: עניין גדול!

ke koza?

מה זה? מה העניין?

komo akel ke no kere la koza

כאילו שאינו חפץ בכך

koza ay/ay koza

יש לכך בסיס, אינו בדוי מן הלב

koza de chuparse los dedos

ללקק את האצבעות! (על דבר טעים וערב לחיך)

koza grande

דבר ראוי לציון

koza ke no me sale

מה איכפת לי?

koza kere dizir

יש לכך משמעות

koza por koza

לפי התור, בזה אחר זה

kozas negras/feas/akeas kozas

דברים שהצנעה יפה להם (ענייני מין)

la koza en si

הדבר כשלעצמו

meter koza kon koza

למיין את השאלות שעל הפרק, למיין כל סוג לעצמו

no es koza

לא כדאי

no es koza de shakás! (t.)

זו אינה בדיחה!

no ser koza

פעוט ערך

no tener koza kon koza

לחיות בעניות/בחוסר כל

tomar una koza por otra

לבלבל בין היוצרות

una koza

דבר מה



Lexical samples / Enshemplos leksikales


tres kozas son de muerir: asperar i no venir, asentarse a la meza i no komer, echarse a la kama i no dormir (Nehama)



Proverbs / Refranes


Ke es la koza muy muy klaro? La eksperensia es muy karo

La djoya es una koza ke a la fea aze ermoza

Uno no tiene importansa, dos ya es algo de koza, ma tres es una fuersa

El ombre ke nunka duda, non sabe koza alguna

Koza de masa en kaente

A dipasho del sielo non ay koza mueva



Clasic poetry and drama / Poezia klasika i Drama


i no veluntava avlar otra koza (Gaon, Poezias)



Coplas / Koplas


i kon pimienta i azeite era koza muy hanina. (Gizados de berendjena, siglo 18)

Siendo la koza ansi, mando arresponder: una koza yo pensi ke as de entender (Purim, De-Fes, sig. 18)

Kon vazo sin aza beven a heshbón, non azen ningún elbón de ninguna koza, van komo la roza. (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19)

Oygan sinyores dichas de mi boka ke son kozas ke en el alma, ke no fue koza poka la maala de Avraam i de Yits.hak (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861)



Religious literature / Literatura relijioza


ke no tienen modo de emplear todo el dia para entender una koza, (Meam Loez Bereshit)

ni tienen avizo de ninguna koza, (Meam Loez Bereshit)

las propias kozas ke eskrivieron Rabenu Moshe i Rabenu Yosef Karo, z.l., (Meam Loez Bereshit)

ke vo asenyalando en kada koza de ke livro es trezladada, (Meam Loez Bereshit)

Kuatro kozas arrazgan el gezar din de el ombre (Menorat 'Hamaor, 1762)

Ya le abasta i una poka koza, (Lel Shimurim, 1819)

kien tiene poder de saverlo por su sezo i por su sensia i se desha de saverlo por ser perezozo en entender en las kozas del Sh.Yit. … terna por eyo gran pena (Hovot 'ha-Levavot, Const. 1569)

sovre estas tres kozas se sostiene i esta parado este olam (Meam Loez Yeoshua II, Izmir 1870)

i le rogo ke le dishera a el ke koza es este tefter (Shivhe Hayim Vital, Sal. 1892)

Respondio el apifior: si es porke vos estah espantando, ya vos dishe ke non tengash ke pensar, i koza ke yo digo non me arrepiento (Shevet Yeuda, Viena 1859)

izo un raash muy fuerte koza ke el ke estava de una vanda kaiya por la otra (Imre Bina, Belgrad 1837)

asegun vemos en los goyim ke sus entendidos de eyos les izieron livros de kozas de dereh erets i rijos del mundo para ke puedan bivir enel mundo (Meshivat nefesh I , Const. 1743)

i aun ke son kozas ke el sehel las alkansa i no avia ehreah ke mo las enkomendara el Sh.Yit. (Meshivat nefesh I , Const. 1743)

en todo modo de koza ke va azer, lo van dotrinando ke no peke kon ninguno de sus mienbros (Meshivat Nefesh II, Const. 1754)

va espander sus manos en kozas de el mundo, le dizen tirate de mal i az bien (Meshivat Nefesh II, Const. 1754)

lo mizmo es en kozas de hohma ke el ken se rije kon daat lo primero es ke sepa el ereh de su daat (Meshivat Nefesh II, Const. 1754)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


i no ay koza eskondida de su kalor. (Biblia, Const. 1873)

No ay koza ke no tenga su valor (Tefilat Imanuel, 1924)

Si neglijas el estudio de la Ley neglijas djunto eya muchas kozas (Tefilat Imanuel, 1924)

e dixo a cada cosa: sed, y fue; (Midrash aseret adibrot, manus. Sig 15)

sovre la delantera de la toka estara i estara sovre la frente de Aaron i yevara Aaron el delito de las kozas santas (Biblia, Const. 1873)

Fue esta koza echa de mi senyor el rey, i no iziste saver a tu siervo kien se avia de asentar sovre la siya de mi senyor el rey despues de el? (Biblia, Const. 1873)

Porke serkano es el dia de su kevranto, i se apresuran las kozas aparejadas para eyos. (Biblia, Const. 1873)

i denunsio Bil'am a la koza la esta a Angeas, i se desfeuzio Angeas i no se sinto por desender a Misrayim a la pelea (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)

i komo oyia el merkader a esta koza, se alevantava i se iva deyos kon tristura i amargura muncha de alma (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


En akeos minutos, sovre todo kuando ya no tenian mas kozas para dezirsen i ke siempre se kerian dezir, (Pavlo i Virdjinia, 1912)

I el me repitio entonses, kon boz basha, komo una koza muy importante: Por favor... pintame un kodrero... (El Princhipiko, 2010)

ke koza es estas kartas? un pedasiko de papel kon una rozika (El Djugeton 1917)

por lo ke eya lo dezonrava kando no le traiya todas las kozas djustas de kaza (Hamal Izidor, Istanbul 1930)

si konosiamos el vero espanyol ke se avla es Espanya i ke se eskrive kon letras latinas la koza trokaria (La Epoka, Sal. 1875)

esperar i no venir, echar i no dormir son dos kozas las mas fuertes de mundo, i nuestro sinyor Valker sufria de esta maladia (El prove doktor, Const. 1904)

tadre o demprano la koza se save i tu nombre puedeser arrematado del mundo (El prove doktor, Const. 1904)

Ma koza kurioza, en la persona de Nantes, avia una ambision (grande dezeo) de azer fortuna ke le avia kedado de su madre, (Nantes, Tel Aviv 1952)



Popular literature / Literatura popular


En esto sta viendo ke le sta arelumbrando koza d'en basho. (Djoha ke dize)

Lo yamaron i le disho el rey: ''Este modo i este modo la koza.'' (Djoha ke dize)

Les disho a eyos: Ansi i ansi paso la koza. (Kuentos de Yerushalayim, 1923)

i le disho: mira ke estas kozas no se aze presto porke si se save la koza tenemos todos sekana (manus. Papo, Sarajevo 1840)

vernas ayi, platikaremos enel echo i ala ora se mirara algun remedio i ke vaya la koza en sekretada (manus. Papo, Sarajevo 1840)

si tal tomo koza ya kedo aki para la vida entera (El moel eskarso, Manus. Yerushalayim 1920)



Popular mascots and remedies / Segulot i Melezinas populares


Sekana ken vee koza de komida harif i non kome i su segula es ke toda la eskupina ke le tiene a la boka en akeya ora ke la eskupa i ke no la engluta (manus. Papo, Sarajevo 1840)