Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 234150

entrada numero 234150

kal (ebr.) m.

synagogue

traerlo a la puerta del kal (ebr.)

להרוס מישהו, להביאו עד דלות



Proverbs / Refranes


Keresh diskuvrir djudezmo kon alegria andadvos al kal kon prisa i lejeria

Meter sefer n'el kal

En ke dia es el mundo igual? Kuando kaye luvia sovre el kal



Religious literature / Literatura relijioza


por ke avlastes en el ka'hal, ke es lugar santo, ke ayi esta la shehina? (Meam Loez Bereshit)

se asentan a avlar dientro del ka'hal uno kon otro komo ke estan dientro de sus kazas, (Meam Loez Bereshit)

I aun ke siente toda la parasha enel ka'hal de boka del hazan ke la melda enel Sefer Tora, (Meam Loez Bereshit)

Aviendo mortaldad en la sivdad no ebtre el ombre solo a el kal porke el malah amavet guadra ayi su espada (Menorat 'Hamaor, 1762)

i muncha djente deshan la de tefila en el kal (ve-'Hohiah Avraam, Izmir 1877)

era su meldado en el kal grande muestro i meldavan kon el tres siras de talmidim i ijos de los gevirim de el dor (manus. Minhat Ani, Yerushalayim 1880)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


Dia de Shabat, en el kal de los peshkadores, tuvo lugar el berit. (Otniel Hodja, 2002)

-Va ir a Ortag?, lo va meter a la puerta del kaal su mazal ke le valga. (La famoza kantadera, Tel Aviv 1950)

va vijitala, kontale el fato, puede ser eya te prezenta a los bazirianes del kaal i azen alguna koza por la kriatura. (La famoza kantadera, Tel Aviv 1950)



Popular literature / Literatura popular


Porké no eskuchásh al ke aze la orasión?'', ulvidándose de la razón por la kuala se avía ido al kal. (Kuentos, 1986)

Se vistió el rey en sivil i vino al kal la demanyana de shabat. (Kuentos, 1986)

Tomó el haham el puntero de la mano del shamásh, i meldó kada u - i, kada i -u. i ansí a kada yerro ke el azía, el kal entero se mitía a korrijarlo a gritandos. (Kuentos, 1986)

Disho el Rav: No te vas a minhá ... a arvit?... Le respondió el karnesero: Mi padre no me ambezó nada! No me vo nunka al Kal! (Kuentos, 1986)

Al kal no va, la orasion le kedo por kusur! (Sipure Sefarad)

Heskiya tomo dos bokados, se repozo un poko i después le dize a la mujer: Bueno! Ya es oras de irme al kal. (Sipure Sefarad)

Savesh loke Rahelu, dameme sinko paras para echar azeite al kal. (Sipure Sefarad)

Fue a la boz del yamar, topo al shamash ke esta yamando minian. Le disho: ''Ande es el kal?'' Le amostero. (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920)