Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 207920

entrada numero 207920

guadrarse v. refl.

to be kept, to beware, to evade, to avoid, to prevent; to keep, to conceal

guadrarse de

התחמק מ-, השתמט מ-, נשמר מ-



Proverbs / Refranes


Ermuzuras ni si komen ni si guadran



Coplas / Koplas


Fuese 'Ester a el rey aina, le Disho: Bigtan i Teresh te kieren entosegar komo una gayina; Mordekay el Judio me lo Disho asina. Por esto guardese el rey ke no lo entosigan, no. (sova semahot, Livorno 1782)



Religious literature / Literatura relijioza


i me guadro en el lugar ke vos dishe a vozotros, i el se torno i se guadro en akea mar. (Leket 'ha Zo'har, 1855)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


yo me guardi de los senderos del destruidor. (Biblia, Const. 1873)

I yo fui perfekto kon el i me guardi de mi delito (Biblia, Const. 1873)

empero vozotros guadradvos de lo enheremado no sea ke vos agash enheremados … i agash enheremado al real de Israel i lo konturvesh (Biblia, Const. 1873)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


el konducho enshuto, i guardado de polvo, tapado en savanas blankas, se guardava en sakitos limpios en el ''celer'' (La mujer sefardí de Bosna, 1931)

este ultimo se ato una rida a la kavesa por guadrarse las orejas i empeso a rekaentarse las manos sovre el brazero (El Alakran, Tel Aviv 1954)



Popular literature / Literatura popular


Le servia para guadrarse los bebrekes de yelor. Era i muy akavidada. (Sipure Sefarad)



Popular mascots and remedies / Segulot i Melezinas populares


segula para ke non sea la presona patron de ojo malo: es ke se guadre de esto kuando la mujer esta prenyada i non konose su prenyez i ainda alecha la kriatura i despues ansi movio movito se akavide ke non aleche mas la kriatura primera ke al yede de esto kavza ke se aze patron de ojo malo (manus. Papo, Sarajevo 1840)

Segula para sanedad de el ojo: ke se guarde de fumo i de polvo i el aver ke sale de la kalor o de el frio i de mucho yorar i el mirar mucho en kozas blankas o menudas i de borraches i de es.huenyo muncho i de komidas agras komo dezir sevoyas ajos i hardal i de kozas saladas i el fumo de la pes aguza la vista i deveda la lagrima i kita la sarna de el ojo (manus. Papo, Sarajevo 1840)