Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 203030

entrada numero 203030

givir (ebr.) m. (pl.: gevirim)

a man of high rank, rich-man

givir de Polonya

מעמיד פנים של גביר גדול

givir de sivdad

הגביר של העיר

gevir (ebr.)

202580



Proverbs / Refranes


En la kaza del gvir, nunka manka un basin

Buenas oras tengan los gevirim



Coplas / Koplas


Los gevirim kon el bien penaron, a los podrunes lo guardaron, al kavo los fraikores se lo yevaron (Asidio de Belogrado 1788)

ande via ombre de golor / metia su ojo kon grande folor / le alsava alila kon grande dolor / no desho givir ke no lo irio (manus. Teza, 1820)

muestros enemigos son los arurim los perros / la estrea les kayo de el i de eyos / por sierto kreevos / ke el pekado le toko / del kaik ke le burako / del gevir presiado / i muy estimado (manus. Teza, 1820)

oid koplas del givir ke no veamos faltura / ke sienpre por el prove el muncho perkura / El de la altura / ke vaya kon el / ke lo enbio a yamar el rey / por bien ke lo sea / se enalteska su estrea (manus. Teza, 1820)



Religious literature / Literatura relijioza


Dito gevir resivio muncho gusto de ver a su sovrino (Meam Loez Bereshit)

un givir yere shamayim ke tinia su buen konak (ve-'Hohiah Avraam, Izmir 1877)

era su meldado en el kal grande muestro i meldavan kon el tres siras de talmidim i ijos de los gevirim de el dor (manus. Minhat Ani, Yerushalayim 1880)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


El givir, paresia ser undido en sus penserios sin dar atension a lo ke lo arrodeava. (Otniel Hodja, 2002)

No maldigas sinyor givir, no maldigas, ni kites palavras feas de tu boka. (Otniel Hodja, 2002)



Popular literature / Literatura popular


i disheron: el remedio ke te podemos azer es ke te damos una karta afirmada de todos los rabanim i los gevirim (manus. Papo, Sarajevo 1840)

ke ansi lo ke te digo es ke agora lunes ke viene vamos a azer maamad i adjunta por los echos de la sivdad en la kaza del nagid dela sivdad i ayi estaremos todos los rabanim i los gevirim (manus. Papo, Sarajevo 1840)

maase en un gevir muncho i era eskarso i era moel ama tenia una mania ke si es ke avia berit mila ande kere ke fuera el ia de baldes por azerlo berit mila (El moel eskarso, Manus. Yerushalayim 1920)