Back to main page of Maaleh Adumim Institute tornar a la pajina prinsipal
del Instituto
Back to main page of the dictionary tornar a la pajina prinsipal del Trezoro
|
Entry presentation |
Entry No. 200670
entrada numero 200670
|
gaste m. |
expenditure |
|
alargar los gastes |
הגדיל את ההוצאות |
|
anchear el gaste, la mano |
להגדיל את ההוצאה, להפוך לבזבזן |
|
azer el gaste |
'לעשות שוק'', לצאת לקניות; לשאת בהוצאות |
|
estar enriva de gaste |
לעבור תקופה הכרוכה בהוצאות גדולות |
|
gastes |
הוצאות |
|
kedar debasho el gaste |
אינו יכול לעמוד בהוצאות הגדולות לקיום המשפחה |
|
kedar el gaste |
לעצור את ההוצאות |
|
kitar de gaste |
לגרום הוצאות |
|
kitar el gaste |
להשתכר למחייתו, לכסות את ההוצאות |
|
kortar/estrechar el gaste |
לצמצם בהוצאות |
|
ya se izo el gaste |
מאחר שכבר הוצאנו את הכסף (נהנה ממנו) |
Lexical samples / Enshemplos leksikales
|
el gaste lo estruyó (Nehama) |
|
salir de gaste (Nehama) |
|
Esta semana tuvimos munchos gastes (Moscona) |
|
No agas gastes sin pensar (Moscona) |
|
Muncho gaste mal Shabat (Moscona) |
Proverbs / Refranes
|
En Purim los gastes son lo ke son ma kuando viene la Paskua ay gastes |
Coplas / Koplas
|
Gaste mos asodesió por modre un perro; no ay ke no mos vensió, mashko muncho fierro. (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19) |
Novels and press / Novelas i Periodizmo
|
siendo el duke, konosido por su grande fortuna, se azia konoser agora por sus grandes gastes. (La dam o kamelia) |
|
Despues de enormes gastes i grandes aparejos el selebre aviator sr. Velman kon 5 kamarados injeneres el mez pasado partio de aki kon su aeroplan por arrivar a Londra (La Amerika 1910) |
|
No es alesensiada la entrada a djente ke obtienen ayuda para gastes de sus viaje para aki de algunas sosietas de bienvoliensa (La Amerika 1910) |
|
Londje de rekojer mas fondos, eyos fueron amenguados en aziendo gastes exorbitantes (La Boz del Puevlo, 1918) |
|
si el ke depozito las paras non kere ainda retirarlas, la administrasion [...] merkan por su kuento i sin gastes una ovligasion de segunda rendida (La Epoka, Sal. 1875) |
|
la komida ke me davan les estava kavzando muncho gaste i se estavan espantando no les trushera ambrera (Guliver, Yerush. 1912) |
|
se espera ke los esfuersos konjugados de las administrasiones eskolarias i del konsilio komunal arrivaran a las eskuelas a permeter a azer fases a sus gastes (La Boz de Turkiye, 1947) |
|
Esto era un avanso echo por eya, por abasteser a los primeros |
|
Esta kriatura kere kriada, i ay un |
|
el governo imperial ara venir kada dia asus |
Popular literature / Literatura popular
|
embevisimientos atados kon gastes, ke no kada famiya podía permeterse, índemas las sovrekargadas de afijamiento. (Sipure Sefarad) |
|
Mordu los eskuchava i se sonreiva pensando ke una yida al tsirk es komo gastar por vanidades almenos 6 frankos para sesh bilietos, ke es el gaste de la famiya para un dia entero... (Sipure Sefarad) |
|
su padre era uno de los asara batlanim, pasando su tiempo entre el midrash i las yorsayot i ansi kitava el gaste del kave i del tutun para si i para la vieja. (Sipure Sefarad) |
|
la idea no sta mala ama, va salir el gaste de ir i vinir asta Vidin? (Sipure Sefarad) |
|
lo ke ganava Mamo presto lo dava enbasho para tapar los gastes de su famiya kon sesh krios i kere no kere, era ovligado de abokar kavesa i darle a Yako su parte. (Sipure Sefarad) |
|
De los otros echos de kaza se okupavan Liza i su ermana mas chika Djoya. Haim yevava el gaste. (Sipure Sefarad) |
|
Pishin despozaron. Metieron tiempo para la boda. El rav izo todos los gastes de su pecho (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920) |
|
i se hue a su kaza i se enserro en una kamareta kon taanit de 3 dias i tres noches, dia de viernes korto el taanit i mando a yamar un djidio ke le merke todo el |