Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 15460

entrada numero 15460

alegre adj.

happy, joyous, cheerful, lively,

alegre i kontente

שמח ושבע רצון

tu alegre i yo kontente

נאמר כאשר שני שותפים נפרדים ברוח טובה ובלא טענות



Lexical samples / Enshemplos leksikales


Alegre ke me estas (Moscona)



Proverbs / Refranes


Kuando tu travajo es terminado vash estar alegre i repozado

Ten feuzia en el porvenir te aze alegre, puedes reir

Kara alegre i un michon

Akel se yama alegre i kontente. el ke tiene plazer de el prospero de el de enfrente

Korason alegre nunka se envejese



Clasic poetry and drama / Poezia klasika i Drama


alegres, gozozos, borrachos, rientes, (Gaon, Poezias)

El kanez alegre se move orozo (Gaon, Poezias)

Mira komo Rinio es ermoza, es biva, es alegre, es fuerte, (Rinio, 1906)

Oh! Todo esta alegre... todo esta dulse... todo esta ermozo... (Rinio, 1906)

Alegres se alavan: ''Ermanos, reushimos!'' ('Ha-Elion: Shimshon, 2003)



Coplas / Koplas


Muy alegre soltava este suenyo, Yosef. (Poema de Yosef)

Muy alegre iva Avraam komo si fuera a la boda de su ijo regalado, siendo ke kon buena veluntad resivio su komando del Dio alto i enshalshado (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861)

Teshuva kale azer por nuestros pekados / rogaremos a el Dio sean pardonados / i el Abastado / nos mande la salvasion / a toda la nasion / el dia alegre vino / kantemos de kontino (La Amerika, 1911)



Religious literature / Literatura relijioza


i en eskapando de kantar arrelumbrava el sol komo la primeria, i se ivan todos los djidios alegres kada uno a su lugar (Shivhe Hayim Vital, Sal. 1892)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


Si Virdjinia estava kayada o no keria mamar o komer i le mostravan a Pavlo, la ijika se levantava alegre (Pavlo i Virdjinia, 1912)

Merenda alegre, buenos Djidios! No sere yo el uniko a bolar i flotar esta tadre sovre alas de aire a los sielos. (Otniel Hodja, 2002)

es verdad ke el no era ombre grande i riko, pero el era un simple shastre ke bivia siempre alegre i kontente de su ofisio (El rey i el shastre, Yerushalayim 1903)

Desharemos por el momento a sin. David viajar kon su mujer, alegre de aver reushido del dezbarasamiento de su tresera kriatura (La famoza kantadera, Tel Aviv 1950)

ay dias ande este djurnal es muy alegre al meldarse (La Epoka, Sal. 1900)



Popular literature / Literatura popular


El djidio tomo la bolsa, dio sus grasias i se fue alegre i kontente. (Sipure Sefarad)

I avía múzika ... kantar, bailar ... i la kaza stava muy alegre. (Kuentos, 1986)