Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 129970

entrada numero 129970

djurar v.

to swear

djurar en falso

להשבע שבועת שקר

djurar i perdjurar

להשבע ולשנות את השבועה (לחזור ולהשבע)

djurar por su padre/madre/ijos

להשבע בהורים/בילדים - שבועה חמורה

djurar por uno

להעיד בתוקף על תומתו של מישהו, לערוב לו

djurar sovre la verdad

להשבע על דבר אמת, להשבע על כך שמשהו קרה

si me lo djuravas no me lo kreía

הדבר מופרך - גם לו נשבעת לא הייתי מאמין



Lexical samples / Enshemplos leksikales


a kien djura malo piedra kae (Nehama)

djurar por la Ley de Moshe (Moscona)

algunos djuran ''por este sielo bindicho'', apuntan kon la mano i se la bezan (Moscona)



Proverbs / Refranes


Kudiado ke desho Malkuna, ke djuro de no bivir



Clasic poetry and drama / Poezia klasika i Drama


Djuro por mi sangre favulas son esto (Gaon, Poezias)

Basho de mis alas yo djuro i digo: (Gaon, Poezias)

Yo te djuri amor por siempre, fieldad eterna, (Papo, Navot)

Dios djuro a la fin de tajar Ah'av i su semen. (Papo, Navot)

Me forsa de prometer, i no me permete djurar? (Papo, Navot)

Si, Eliya'hu! yo te lo prometo! Te lo djuro (Papo, Navot)



Coplas / Koplas


i djuro kon djuramiento dar lo ke akometi, (Toledo, Koplas de Yosef)

i afirman tu firmamiento ke djurastes a Avraam. (Toledo, Koplas de Yosef)

djuro ke no seran matados, (Rebuelta de Yenicheris, siglo 18)

I esto te djuro ati de verdad (Koplas de Purim, 1545)

Yahid ke vido este selo also su mano ael sielo djuro por moran en el sielo: ''No ara luvia ni rosio asta tomar lisensia de Eliau'' (Koplas de Eliau, sig. 18)

reveamos en el alto, djuramos su nombre santo, falsamos en el trato komo uzansa de la tierra (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861)



Religious literature / Literatura relijioza


el djuro de no aserkarse a su lado para no estar kon eya en ge'hinam, (Meam Loez Bereshit)

I komo tuvistes animo de djurar el Nombre del Shem, o por la Ley Santa? (Meam Loez Bereshit)

I ansi djuro el gevir shevua hamura de no refuzar en lo ke demandara. (Meam Loez Bereshit)

Les dizia ke komieran i bivieran i eyos djuravan ke no komian (Menorat 'Hamaor, 1762)

basta ke mos djure ke no le konte a si. padre nada de lo ke paso (Tokpo shel Yosef, Yerush. 1887)

Les disho el haham: ''Si era ansi, esto aze: trokavos los vestidos i aze tevila i tres dias no tokesh mujer, i kada uno apareje para el kamino komania, i djuremos de no tornar en kaza asta azer venir al Mashiah(Yosef de la Reina, manus. Chorlu 1893)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


e vengasete en mientes del tu prometimiento que tu pro­metiste a Abrahan, e Ysaque, e Iacob, que les juraste; (Midrash aseret adibrot, manus. Sig 15)

i Yeoshua izo paz kon eyos i tajo kon eyos firmamiento para abediguarlos i los mayorales de la kompanya les djuraron (Biblia, Const. 1873)

I el rey djuro, i disho: bivo A' ke regmio mi alma de toda angustia, (Biblia, Const. 1873)

i eya le disho: mi senyor, tu djuraste por A' tu Dio a tu sierva, diziendo: sierto Shelomo tu ijo enreinara despues de mi, i el se asentara sovre mi siya. (Biblia, Const. 1873)

Va i entra al rey David i dile: mi senyor rey, no djuraste tu a tu sierva, (Biblia, Const. 1873)

I le disheron: desendimos para atarte, para entregarte en mano de los Pelishteos. I Shimshon les disho: djuradme ke no me atakaresh vozotros. (Biblia, Const. 1873)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


El djuro ke si mizmo korria el riziko de murir, el no le dar?a mas ninguna kesha. (La dam o kamelia)

Su mujer fue mal vista entre los suyos, ke djuraron de no mirarla mas en la kara. (Pavlo i Virdjinia, 1912)

Si me djuras ke kon tus palavras echizeras tu no la vas a undir, yo eskrivire de vista i te traere a tu mujer i a tu ija. (Leonidas el nadador, 1911)

malgrado todo el merkader djurava i perdjurava por todos los santos del mundo ke el ke avia enkontrado en su viaje era el konde (La Epoka, Sal. 1900)

Yo le djuri de velar sovre su ija Margerit [...] de kudiar sovre eya kon tiernes (Mujer kriminala, Tel Aviv 1954)

el se espantava de ser basho, el se disho ke estava enventando destraksiones, i el se asento denuevo djurando ke se iva echar de la ventana abasho, kuando se enpesava a eskureser. (Nantes, Tel Aviv 1952)