Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 121850

entrada numero 121850

din (ebr.) m.

law, justice; Judgment; Torah Law

azer din (ebr.)

ליצור תקדים משפטי

azer el din (ebr.)

לעשות דין, לענוש

azer el din a uno (ebr.)

לנזוף קשות במישהו

din (ebr.) i man no tiene

נאמר על אדם ללא מעצורים

din Torá (ebr.)

דין תורה; פסק דין כהלכתו

din de hésed (ebr.)

דין חסד

din veheshbón (ebr.)

הנהלת חשבונות

dinim (ebr.)

דינים

el din (ebr.) no es de

'לא נאמר'', הדין אינו ש

el din (ebr.)es kom'a ti

הצדק אתך

estar al din (ebr.)

לנהוג לפי החוקים;לפעול בצורה מתוקנת

ganar/pedrer el din (ebr.)

לזכות/להפסיד במשפט

ir/salir/yamar/travar a din (ebr.)

להביא לדין

konoser los dinim (ebr.)

להכיר את הדינים

kortar/kitar din (ebr.)

לגזור דין, לשפוט

la ora/el día del din (ebr.)

'יום הדין'' - רגע ההכרעה

los dinim (ebr.) m. pl.

החוקים

por din derecho (ebr.)

לפי החוק והסדר, בצורה מאוזנת וצודקת

según el din (ebr.)

לפי החוק, כמו שצריך

tener el din kon/por si (ebr.)

שהחוק עומד לצידו

tener/no tener din (ebr.) a una koza

בעל/חסר זכות למשהו



Lexical samples / Enshemplos leksikales


Todo se deve de azer sigun los dinim (Moscona)



Clasic poetry and drama / Poezia klasika i Drama


Es menester saver ke un livro deve aver, Shulhan Aruh nombrado: todo din es topado; todos los diritos enel son eskritos. (8 dias antes de Pesah, 1909)

Verdad: minag Israel Tora; ma segun es la ora, en ora de azer por el Dio mizmo un din balda djudio. (8 dias antes de Pesah, 1909)



Coplas / Koplas


Ek, dia de el din! (Untane Tokef)

I kortas taksa a todas las kriansas, i eskrives la setensia de su din. (Untane Tokef)

En dinim de el punyo lo topo meldando kon ayuno i limunio en su mal pensando (Purim, De-Fes, sig. 18)

el ke pense en todo esto i no peke tan presto, i no se olvide de el resto, los siete dinim de la tierra (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861)

no aya mufti ni sus dinim / ni era merahem av al banim / metio en tomruk a los memunim / los eskapo el sinyor ribi David Zonana ke sea bendicho de el Dio (manus. Teza, 1820)

A' kien non se espanta de dia de el din el temerozo / ke a ti te konviene la grandeza i la barragania / en lugar ke ay senteyas de fuego (A' oyi i me estremesi, Mahzor Rosh a-Shana, Sal. 1876)

A' rey asentado sovre siya de din / a sus derredores andjeles estantes sovre el din / ke ansi mandado de el rey delantre de todos savientes ley i din (A' oyi i me estremesi, Mahzor Rosh a-Shana, Sal. 1876)



Religious literature / Literatura relijioza


I todos los mansevos antes de kazar tienen ovligo de saver estos dinim (Meam Loez Bereshit)

porke no entiende leshon 'ha-kodesh, i ansi no save los dinim ke tiene ovligo de azerlos, (Meam Loez Bereshit)

de todos los hidushim i dinim, (Meam Loez Bereshit)

ke sierto los ke son de semen de Avra'ham, Yits.hak ve-Yaakov no azen burla de los dinim (Meam Loez Bereshit)

I tambien por kuento del rijo del djudezmo no ay ken sepa meldar un din de Shulhan Aruh (Meam Loez Bereshit)

Kuatro kozas arrazgan el gezar din de el ombre (Menorat 'Hamaor, 1762)

Porke djustifiken din de su kriador i resivan konsuelos i no yoren i suspiren por el demaziado (Menorat 'Hamaor, 1762)

Este livriko es de todos los dinim de la mila para ke lo melden en la noche de la shemira o noche de la vela, (Lel Shimurim, 1819)

i todo este din es en Erets Israel ke keremos ke este limpia de todo modo de enkonamiento i las umot ke eran moradores de Erets Israel estavan enbatakados muncho detras de servir avoda zara (Meam Loez, Devarim II, Const. 1773)

ademenester eskombrarla asta ke no kede raiz de eya i lo mizmo un arvol de Ashera ke es el din ke lo kemen (Meam Loez, Devarim II, Const. 1773)

segundo es ke si los matavan a las kriaturas non iran hayavot mita porke en los bene Noah solo es el din ke si matan a la kriatura ke esta adientro de la vientre de su madre son hayavim mita (Meam Loez Shemot I)

todo el ke dezea bivir una vida yena de bonor, lo rekomendo de vinir i estudiar los dinim del kodiche Orah Hayim [...] (El gid, Istanbul 1967)

deja la idea de ribi Avraam era a ke estos livros de dinim siervan de gid (kilavuz) (El gid, Istanbul 1967)

ala manyana la ora ke ya los kitaron para el din, en esto, vino Eliyau enbineado en kavayo en traje de un tatar (manus. Minhat Ani, Yerushalayim 1880)

mos espantamos i mos estremesemos de el miedo de tu din el santo (Tashlih, Mahzor Rosh a-Shana, Sal. 1876)

la parte derecha es de la parte de midat a-rahamim i la parte de istiedra es de la parte del midat a-din (Pele Yoets I, Viena 1870)

enpero no asofrash sovre eyos para kortar din por este livro (Meshivat nefesh I , Const. 1743)

ke savresh ke los dinim son muy ondos i a las vezes akontese algun din ke parese ke es uno kon el ke esta eskrito enel livro (Meshivat nefesh I , Const. 1743)

no vos asofrash sovre el sin preguntar a el haham, porke puede azer diferensia i ken no es pronto en los dinim le parese todo uno (Meshivat nefesh I , Const. 1743)

i la razon era ke enel presipio de todas las mishnayot mo lo avizara esto i ke mos diera a saver ke todos los dinim ? los resivio Moshe rabenu en Sinay (Meshivat Nefesh II, Const. 1754)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


i todo dayan ke toma shohad i akosta a el din non se muere de la vejes asta ke sus ojos se siegan ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821)



Popular literature / Literatura popular


siendo ke eyos metieron las firmas para kitarlo de la ley muestra i de la emuna del Yeshu, su din es de kitarlos a eyos del mundo kon esta muerte ke le izieron i lo enforkaron a Yeshu (manus. Papo, Sarajevo 1840)