Back to main page of Maaleh Adumim Institute                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   Back to main page of the dictionary    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

Searching the dictionary

Bushkida - ladino 

English search

Bushkida - inglez

Idioms

Lokusiones

Popular l.

L. popular

Proverbs

Refranes

Coplas

Koplas

Liturgic l.

L. relijioza

Bible and Midrash

Biblia i Midrash

Nobels and press

Novelas i Periodizmo

Lexical samples

Enshemplos leksikales

Classicism

Klasika

Shortening table

Abreviasions

 



 

 

 

Entry presentation
Prezentasion de la entrada

 

Entry No. 109460

entrada numero 109460

despertar v.

to awaken, to arouse; to draw attention, to open the eyes of ..

al despertar

בעת ההתעוררות/יקיצה

despértate!

התעורר! שים לב! פקח עיניך! אתה הולך לקראת אבדון

despartar

108670

espertar

173690



Proverbs / Refranes


Ken s'alvanta de manyana, se l'espierta el mazal

Leon ke esta dormiendo, no lo espertes



Coplas / Koplas


Desvela tu poder, despierta los olgados. Rihme, Senyor ! los orozos akayados, (Im afes, Papo 1894)

Teve[kiel] lo llamavan, no se despertaba, i los papazim modriskos le davan; el hodjá diferente gusto se tomava, serravan las puertas, plazer les entrava. (Kalumnia de sangre, sig 18)

Amanesio el dia, en sekretamente a Yits.hak lo desperto i todo el aparejo kon su mano lo pronto, i tomo la lenya i el kuchio (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861)

Rabanim de la nasion eskojidos todos / darshen en las keilot asegun sus modos / ke agan a todos / los korasones despertar / i de lo negro aboltar / porke el Dio kere salvarmos / kale aparejarmos (La Amerika, 1911)

i la luna desperta de vez ke se renova en el mez novedades de el mundo i sus akontesimientos, sus buendades i sus males (Keter Malhut, Mahzor Saloniki 1876)

su eskudo es kolerado i a kolor de la sangre i en el mundo desperta gerras i matansas i munchas piedritas (Keter Malhut, Mahzor Saloniki 1876)



Religious literature / Literatura relijioza


I kada dia sale pergon diziendo: Desperta, buena djente, (Meam Loez Bereshit)

ke afilu el tsibur kuando estan en algun saar, komo ke tienen demenester luvias i asemejante de esto uzan por ir a bet 'ha-kevarot por despertar a los muertos por ke demanden piadades por los bivos (Meam Loez Yeoshua II, Izmir 1870)

iva de sivdad en sivdad para espertar al puevlo a la penitensia (El gid, Istanbul 1967)

i ala noche dormian un poko i se alevantavan a hatsot i dezian hatsot kon munchos yoros, koza ke despertavan al vizindado (manus. Minhat Ani, Yerushalayim 1880)

kon esto vinimos a ti kon aprimimiento de kavesa i bashura de boy i flakeza de fuersa por enmentar i despertar piadades (Tashlih, Mahzor Rosh a-Shana, Sal. 1876)



Bible, Mishna, Midrash / Biblia, Mishna, Midrash


Ke no despertesh ni agash levantar a mi amada asta ke envelunte (Biblia, Const. 1873)

Entonses desendira el puevlo de A' a las puertas. Despierta, despierta, Devora; despierta, despierta, kanta una kantiga levantate, Barak, i kativa tu kativerio, ijo de Avinoam. (Biblia, Const. 1873)

Komo el agila despierta su nido, abola sovre su poyos, (Biblia, Const. 1873)



Novels and press / Novelas i Periodizmo


Por despertar mis piadades ande el, a ke no serre mi mano de el, i ke le diera a el mas i mas, (Asolado en la izla, 1881)

Entonses, vos podesh imajinar mi sorpreza kuando al amaneser me desperto una estranya bozezika. (El Princhipiko, 2010)

a la fin aviendome despertado yo provi de levantarme ma fue en vano. (Guliver, Yerush. 1912)

La kamareta era bruska i yelada. Esta manera paso un sierto tienpo ke subito el fue despertado por un ruido en la puerta (Nantes, Tel Aviv 1952)

una sakudida subitania del vagon desperto a la muchacha kon salto (La linda Anjela, Tel Aviv 1953)

el mundo esta yeno del eko de gritos kontra los djidios i esto desperta la idea endormesida (Herzl, El estado djidio, Sal. 1931)