חזרה לדף הראשי של מכון מעלה אדומים tornar a la pajina prinsipal
del Instituto
חזרה לדף הראשי של אוצר הלשון הספניולית tornar a la pajina prinsipal del Trezoro
|
הצגת הערך |
494270 ערך מספר
entrada numero 494270
|
yeno adj. |
מלא, גדוש |
full, overflowing |
|
echar el ojo en yeno |
לקחת מן המובחר |
|
en yeno |
ברווח |
|
en yeno i en vazio |
בכל מקרה |
|
estar yeno de moneda |
לטבוע בכסף |
|
estar yeno de un fato |
להיות מדווח בהרחבה על האירוע |
|
estar yeno i arrekolmado |
להיות עשיר מופלג ובעל רכוש |
|
inchir yeno yeno |
לגדוש, למלא עד הסוף; הגיע לשיא |
|
kalavasas yenas |
ממולא (קשואים ממולאים) |
|
salir kon mano yena |
להצליח, לנחול הצלחה |
|
ya esta yeno |
שתה לרוויה |
|
yeno a parladear |
מלא מפה לפה, מלא עד אפס מקום |
|
yeno ke no se puede meter una alfinete |
מלא מפה לפה, מלא עד אפס מקום (''אי אפשר להכניס סיכה'') |
|
yeno komo el guevo |
מלא מפה לפה (''מלא כמו ביצה'') |
|
yeno poder |
ייפוי כוח |
דיגומים מילוניים Enshemplos leksikales
|
yeno de paras (Moscona) |
|
yeno de alegria (Moscona) |
פתגמים Refranes
|
La kaza yena presto se aze la sena |
|
Erash maridu bueno, kuandu viniash yeno |
|
Sin bolsa yena, ni ruvia ni morena |
|
Echar una vazia, aferar una yena |
|
Bueno giza mi elmuera kon la alkuza yena |
|
Sta prenyada, sta l'alma yena |
|
De vez ke vengo yeno, so marido bueno |
|
La bota yena, la mujer borracha |
|
Kon onbre yeno de sensia i saver azete amigo, azete tu haver |
|
Yeno de sensia ma sin pasensia |
שירה קלאסית ודרמה Poezia klasika i Drama
|
Yena es de vida la sivdad Livorno (Gaon, Poezias) |
|
De puevlo torvado yena es la plasa (Gaon, Poezias) |
|
kantos al Untado yenos de dezeo. (Gaon, Poezias) |
|
yenos de fatiga i de esperansa (Gaon, Poezias) |
|
yeno era igualmente i de tristes impresiones. (Gaon, Poezias) |
|
Detestavle Sedom nueva yena de sus orrores! (Papo, Navot) |
|
Alevanto un garson i aneyos servio platos yenos (Odisea) |
|
Mi korason esta yeno de amor por mi kerido Lefteri. (Rinio, 1906) |
|
Su puerpo, antes fino i yeno de supleza, parese komo muerto, kien save kuanto peza! ('Ha-Elion: En Kampos, 2000) |
קופלאס Koplas
|
'Yeno de bondades i de saviduria, (Poema de Yosef) |
|
Las kazas ke eran de alegrías de yenas se izieron vazías, las patronas yoran de día en día (Asidio de Belogrado 1788) |
|
Avre a mi mi ermana, mi kavesa esta yena, amor de sienpre te ami ke tu nombre linpia lana (Donme, sig 18) |
|
yenos estamos de maldades no avlamos verdades, sino todo falsedades las ke pasan en la tierra (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861) |
|
rogo a los senyores maftirim |
|
sabika tenia por munchas partes / de los sielos le vino estos desbarates / ya tuvo mezates / i muy buenos / rikos i muy |
ספרות תורנית Literatura relijioza
|
por kavod de Yosef ha-tsadik se le aparejo, dita karavana de sakos yenos de espesias, (Meam Loez Bereshit) |
|
I en la punta de la almenara avia un kantaro de oro yeno de azeite (Meam Loez Ester, Izmir 1864) |
|
i topo dita vizina mala el orno yeno de pan i la paila yena de masa (Meam Loez Yeoshua II, Izmir 1870) |
|
mashal a un rey grande i potente, |
תנ"ך, משנה ומדרש Biblia, Mishna, Midrash
|
ke todo el ke depierde alma una de Israel konta sovre el el pasuk komo se sosteniera un mundo yeno ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821) |
|
komo non tu savien ke es karrera del viento, i komo los miembros en vientre de la yena, ansi non savras a echa del Dio (Biblia, Viena 1841) |
|
toma una redoma, i mete en eya un omer yeno de man, i ponlo delante de A', para ke sea guardado para vuestros djerenansios. (Biblia, Const. 1873) |
|
I de Naftali disho: Naftali, arto de buena veluntad, i |
|
I de Naftali disho: Naftali, arto de buena veluntad, i |
|
i derroko a la pared i a la fragua i ayo una bota |
|
I anduvieron detras de eyos asta el Yarden; i ek, todo el kamino estava |
רומנים ועיתונות Novelas i Periodizmo
|
La sala estava yena de kortizanos i devia asperar mucho tiempo asta ke viniera su sira por ser resivido del rey. (La boz de oriente, 1931) |
|
Vozotros los furiozos i yenos de falsia i mentira! (Asolado en la izla, 1881) |
|
Todos oguraron una vida yena de amor a los novios. (Shalom, 2007) |
|
En Pol tengo yena konfiensa, el no es ansi, dishe senseramente. (Luz de Israel, 1985) |
|
En verdad eyos tambien son polvo i aire ma teniendo las aldikeras yenas de moneda, de plata i oro i sus punyos serrados tan fuerte enfrente de los menesteres de los evionim, nunka bolaran... (Otniel Hodja, 2002) |
|
entonses el estava kon su buen senso, su intelijensia era trankuela i su korason estava yeno de esperansas (El rey i el shastre, Yerushalayim 1903) |
|
de una talia alta i yena, la mujer del akuzado era blanka komo la nieve, una figura redonda, sejas bien guarnidas, unos ojos grandes, boka chika i una kaveyadura bien longa i preta adjustavan su ermozura (El prove doktor, Const. 1904) |
|
estonses vesh una resta de linias, apretadas komo los figos, |
ספרות עממית Literatura popular
|
Estas son las dos tinajas i te rogo ke tengas la buendad de inchirmelas yenas kon dukados. (Sipure Sefarad) |
|
Estas parashiyot son muy komplikadas i difisiles a meldar, porké son yenas de palavras ke tienen munchas u, ke se meldan i, i munchas i, ke se meldan u. (Kuentos, 1986) |
|
a la mizma manera, i las otras tres kamaretas i la kuzina yenas de todo lo mijor ke existe en el resento de una kaza rika (Sipure Sefarad) |
|
Su vava estava muy kontente i no eskapava de alavarlo kuando tornava a kaza kon el zimbil yeno. (Sipure Sefarad) |
|
Un dia dos teres vinieron dia de viernes en unos kanpos yenos de shedim ke nunka paso por estos kanpos djentes (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920) |
|
un anyo echaron goral i kayo el goral al ijo del rav de la sivdad, i era mansevo regalado de su padre |
סגולות ותרופות עממיות Segulot i Melezinas populares
|
Segula: el ke kere ke non se le agree el vino ke meta en la boka de la bota un atuendo de barro nuevo yeno de agua (manus. Papo, Sarajevo 1840) |
|
para ke no se le bozee el vino: ke meta en la boka de la bota un atuendo de barro muevo |