חזרה לדף הראשי של מכון מעלה אדומים                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   חזרה לדף הראשי של אוצר הלשון הספניולית    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

 



 

 

 

הצגת הערך
Prezentasion de la entrada

 

488690 ערך מספר

entrada numero 488690

viernes m.

יום שישי

Friday

nasido de viernes

אדם ערני; ''מזיק''

no tener viernes

להיות פטור מחובות ודאגות



דיגומים מילוניים Enshemplos leksikales


los empiegados no tienen viernes (Nehama)

oy es vier­nes, petikas kayentes, marna kon la pala, sino kon los dientes (Nehama)



פתגמים Refranes


Vate a lavar ke es tadre de viernes

El ke giza viernes kome Shabat

Nasido de noche de viernes

Achakozo komo el djudio en viernes



ספרות תורנית Literatura relijioza


Es el shir ke disho Yehoshua bin Nun kuando estuvo gerreando kon 5 reyes del puevlo emori en Giv'on al medio de un dia de viernes (Meam Loez Kantar de los kantares, Const. 1899)

i su mujer en kada dia de viernes echava lumbre en su orno por ke saliera umo de su kaza para ke les pareska a sus vizinas ke eya tambien esta koziendo pan [...] por no arrejistarse de su aniyut (Meam Loez Yeoshua II, Izmir 1870)



שאלות ותשובות Responsa


Dia de viernes … vino a fazer .. un poko de lana … en el kortijo



תנ"ך, משנה ומדרש Biblia, Mishna, Midrash


I ayi le aparesio el pozo ke se krio en viernes ben ashemashot (P. R. Eliezer,1876)



רומנים ועיתונות Novelas i Periodizmo


se kumplio en el dia a djamas (de kontino) inolvidable i istoriko del viernes 6 Iyar ( 15 de Mayo 1948 ) (La boz de Turkiye, 1948)

Su madre, Ridjina la Loka, lavandera en el kuartier de los peshkadores, azia su kamino de kada viernes a espartir el lavado entre sus klientes, kuando le vinieron dolores de parir. (Otniel Hodja, 2002)

de viernes a viernes, la famiya entera se sotometia a una toileta i limpieza fondemental, i esto se entiende a kavod de shabat! (La mujer sefardí de Bosna, 1931)

la vijita del kzar en Fransia fue anunsiada ofisialmente al konsilio delos ministros en su djunta de viernes ultimo (El Tiempo, Const. 1896)



ספרות עממית Literatura popular


Al otro viernes es menester de aklarar este echo!'' - se penso entre si Haskito. (Sipure Sefarad)

Era viernes después de mediodía. Komo de uzo, Yomtov se fue al banyo. Se lavo bueno, bueno, batió palmas para ke le traygan el havli, salió i se echo en la kama para repozar. (Sipure Sefarad)

Un dia dos teres vinieron dia de viernes en unos kanpos yenos de shedim ke nunka paso por estos kanpos djentes (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920)

i se hue a su kaza i se enserro en una kamareta kon taanit de 3 dias i tres noches, dia de viernes korto el taanit i mando a yamar un djidio ke le merke todo el gaste de shabat i ke se lo kuzine kasher en su kaza (manus. Papo, Sarajevo 1840)