חזרה לדף הראשי של מכון מעלה אדומים tornar a la pajina prinsipal
del Instituto
חזרה לדף הראשי של אוצר הלשון הספניולית tornar a la pajina prinsipal del Trezoro
|
הצגת הערך |
483410 ערך מספר
entrada numero 483410
|
vejés/vejez f. |
זיקנה |
old age |
|
el ijiko de la vejés |
בן זקונים |
|
muerirse de vejés |
למות מזקנה, למות בשיבה טובה |
|
vejés buena! |
זקנה טובה! (ברכה) |
דיגומים מילוניים Enshemplos leksikales
|
lo ke no fizo a la masevez, lo fizo a la vejés (Nehama) |
|
pensando a la vejés no se goza de la mansevez (Nehama) |
|
la vejez es negra koza (Moscona) |
|
una ija - una maraviya, dos - buenas son, tres - guay de mozos, kuatro ijas i una madre - mala vejez para el padre (Moscona) |
|
el ijiko de la vejez (Moscona) |
פתגמים Refranes
|
La vejez, si la vesh en basho, no la tokesh |
|
Una viejes frankamente akseptada komo una segunda mosedad invitada |
|
A la vejes, kuernos de pes |
|
Gozate de tu manseves - porke non saves komo de vejes te aspera |
|
Asombra a la manseves para ke arkojas a la vejes |
|
En pensando a la vejes no gozamos de la manseves |
|
Goza la mansevez ke en la vejez la soba i el minder |
|
Vejes kon livianes |
|
Lo bueno se kera para la vejes |
|
Kien kiere kazar kon mosa ke no se aspere la vejesh |
|
Vejes, no me la alaves |
|
La viejes es una hazinura inkurable |
|
Non deshes la viejes ke sea el invierno de tu vida. Azedlo vuestro bien rekolte. |
|
La djuventud es kuravle, la viejes es inkuravle |
שירה קלאסית ודרמה Poezia klasika i Drama
|
Yo ninyo delas vejezes veo tu sos ken me gia (Gaon, Poezias) |
|
Supi prima vez en mi vida respektar la vejes? (Papo, Navot) |
קופלאס Koplas
|
Riziendo, le ato bien manos i pies, tendio kuchio al fruto de su vejes, (Im afes, Papo 1894) |
|
Hasid de Avraam a su mujer le diria: kero ke me agas buenas komidas i komeremos kon muncha alegria, ke a muestra vejes nisim grandes mo se aria (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861) |
|
la uma entera muncho mo lo aman / diziendo shapchi se le arranka el alma / esta buena fama / asta su |
תנ"ך, משנה ומדרש Biblia, Mishna, Midrash
|
i todo dayan ke toma shohad i akosta a el din non se muere de la vejes asta ke sus ojos se siegan ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821) |
רומנים ועיתונות Novelas i Periodizmo
|
Esta ultima, aviendo devenido mas eskarsa ainda en su vejez, refuzava todo ayudo; (Pavlo i Virdjinia, 1912) |
|
el respekto ke se les dava a la viejes era sin konfin. (La mujer sefardí de Bosna, 1931) |
ספרות עממית Literatura popular
|
La psa Donu kontava ke nasio en Pazardjik i era ija del haham Yaakov ke a su vejez se fue a Yerushalayim i ayi murió. (Sipure Sefarad) |
|
ma ke se aze? esta es la suerte de todo ombre ke no supo asigurarse para la vejez. (Sipure Sefarad) |