חזרה לדף הראשי של מכון מעלה אדומים                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   חזרה לדף הראשי של אוצר הלשון הספניולית    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

 



 

 

 

הצגת הערך
Prezentasion de la entrada

 

481430 ערך מספר

entrada numero 481430

vanda f.

צד, עבר, מקום

side, place

de kada vanda

מכל צד

de mil vandas

מהרבה עברים

echar a la vanda

לשים בצד

es pariente de vanda de mi madré

הוא קרוב משפחה מצד האם

estar de vanda de uno

לצדד במישהו, לעמוד בצידו

estar kontentes de una vanda i de otra

שני הצדדים יצאו מרוצים

ir i venir de vanda en vanda

להתרוצץ בלי מטרה

ke bushkas por estas vandas

מה מושך אותך במקום הזה?

meterse de vanda de uno

להתייצב לצידו של מישהו, לתמוך בדעתו



דיגומים מילוניים Enshemplos leksikales


d'esta vanda del rio (Nehama)

el huego vino de vanda del vezino (Nehama)

por ke vanda vas? (Nehama)

de vanda de mar (Nehama)

de vanda de la muntanya (Nehama)

de ke vanda se abolta topa todo paré i nada puerta (Nehama)

de una vanda dize ke está kontente, de otra vanda se va keshando (Nehama)

no ay vanda onde no bushkí (Nehama)

me toka de vanda de la novia (Nehama)

deshar todo a una vanda i irse a pasear (Nehama)

uno de kada vanda (Moscona)

echar a la vanda (Moscona)



פתגמים Refranes


Antes de azer las demandas, ten tino en todas las vandas

Aya vayas meskino, seyas de vanda de la mujer i no de el marido



קופלאס Koplas


Te tomare komo novia ke sos de vanda alta (Ketuba de la Ley)

Dime oro fino ke keres de mi ke yo muncho te ami i por kualker vanda are tu demanda (Purim, De-Fes, sig. 18)

Hushi mi ija Ester enpesa i demanda ke por ti kero meter todo a una vanda (Purim, De-Fes, sig. 18)

buen shapchi tu eres, ke bueno te mentas / la lesensia ya te di lo ke keres ke metas / en mi lugar te entremetas / esto es mi demanda / el Dio este por tu vanda / kon ti i tu ermano / ke estes bivo i sano (manus. Teza, 1820)



ספרות תורנית Literatura relijioza


ke si su mazal es de vanda alta, tiene repozo i gusto. (Meam Loez Bereshit)

I savresh ke la presona tiene 15 kostiyas por kada vanda. (Meam Loez Bereshit)

de ke si era kriado de tierra de mizrah kuando moria en otra vanda no lo resivia la tierra; (Meam Loez Bereshit)

i estando el durmiendo le tomo una kostiya de su vanda derecha. (Meam Loez Bereshit)

El sh.yit. ke es grande de mersed abolta por la mersed, kere dizir abolta el kontrapezo por vanda de el zehut. (Menorat 'Hamaor, 1762)

i por la otra vanda trusho un karnero i lo puzo ayi i kontrapezo el karnero a toda akea djente (Meam Loez Shemot I)

I de las dos vandas de la sia avia dos pareras de oro kresiendo uva i dos leones de oro vazio adientro para enchirsen de modos de espesias i guezmos (Meam Loez Ester, Izmir 1864)

I el leon de la vanda ensiedra espandia la mano i metia la korona en la kavesa del rey (Meam Loez Ester, Izmir 1864)

izo un raash muy fuerte koza ke el ke estava de una vanda kaiya por la otra (Imre Bina, Belgrad 1837)

kuando se yeva el sefer tora del ehal a la teva, ke lo yeve por la vanda derecha (Pele Yoets I, Viena 1870)

avia de menester de esteliar su sangre en la vanda de arriva del mizbeah (Meshivat nefesh I , Const. 1743)

el parohet de la vanda de afuera tenia de la vanda de darom la una punta alevantada i tenia su kopchite de oro para ke se detuviera el parohet (Meshivat nefesh I , Const. 1743)

sinko puertas avian en 'har 'ha-bayit, una de la vanda de mizrah i una de la vanda de maarav i una de la vanda de tsafon i dos de la vanda de darom (Meshivat nefesh I , Const. 1743)



שאלות ותשובות Responsa


ke ya estavamos bolados i la mar entrava de la una vanda i salia de la otra (Rosh Mashbir I, Sal. 1821)

i preguntimos a eyos: onde akontesio esto? i mos disheron: en Medile se ronpio el kaik i mos tomo una fortuna i mozotros eskapimos ke mos topimos en la punta de la vanda de tierra (Devar Moshe, Sal. 1748)

gam la media barva dela vanda de la una kara tenia pelada i el kusur dela barva i las peot tenia buenas i tenia kaveos blankos i pretos karishik (Shaar Asher v.I, Sal. 1877)

Yazik Kara Uglan ke lo aferraron los moskofes a el kon sinko djidios por la vanda de Eshkoplo ('Hon Rav, Sal.(1777



תנ"ך, משנה ומדרש Biblia, Mishna, Midrash


i unas eskaleras le izieron en la pared una por la vanda de mizrah i una por la vanda de maarav (P. R. Eliezer, 1876)

a la vanda de maarav avia una tavá kon lunbre a la eskalera de el mizbeah ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821)

i arrebashava de la ara i alkansava a la skala tres punyos i se aboltava sus fases para la vanda de tsafon ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821)

i kitava las brazas de una vanda i de otra, i tanbien las brazas ke eran ardiendo enmedio de la ara ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821)



רומנים ועיתונות Novelas i Periodizmo


El karnaval se azia mijor de kualunke vanda, en la Kaye Ancha. Algunas karnavalias, kon las fechas ke fazian, no mos deshavan lados de reir; i ainda oy fazen algunas de akeas shakás, de las kualas yo vos vo a kontar unas kuantas: (el Rizón, Salon. 1939)



ספרות עממית Literatura popular


Despues, aboltandose de vanda de la viejezika le demando: (Sipure Sefarad)

Le disho el rav: ''De mi vanda no tengas ke pensar, ama kale demandarle a la muchacha.'' (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920)



סגולות ותרופות עממיות Segulot i Melezinas populares


Segula ken ke le abasho nezilá i le guelen las keshadas i la barva: ke tome kavesa de ajos i ke kos pize i ke se meta en el braso ke es de la vanda de la dolor i en la ora primera se le kitara la dolor i la abufasion algo kuanto desierto en el lugar de el ajo ke se metio se le aze una yaga (manus. Papo, Sarajevo 1840)

Segula para dolor de el garon ke lo tiene estrecho i non puede englutir: se akavide de luego de kitarse sangre del braso ke es de la vanda de la dolor i ke trave muncha sangre kefi el ereh de su huersa i ke se akavide despues ke non sea ke durma es.huenyo longo i de ahuera del garon ke se unte kon manteka freska sin sal i azeite de almendra dulse i un poko de zafran i ke lo meskle todo endjunto i ke se unte en el garon (manus. Papo, Sarajevo 1840)