חזרה לדף הראשי של מכון מעלה אדומים                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   חזרה לדף הראשי של אוצר הלשון הספניולית    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

 



 

 

 

הצגת הערך
Prezentasion de la entrada

 

433000 ערך מספר

entrada numero 433000

siedra (1) f.

שמאל

left

iskiedra

230260

istiedra

230490

izkierda

230770



פתגמים Refranes


Lo echa a la eskierda, le sale a la derecha

Lo kue aze la mano derecha, la siedra ke no sepa/veyga



שירה קלאסית ודרמה Poezia klasika i Drama


Razgo la mar i la izo parar komo al de derecha i isiedra (La segunda Ester, 1911)



ספרות תורנית Literatura relijioza


Si kera matarlo espande el djudio su derecha i lo trava si es kon espada lo adjuntara ala derecha i si es kon vara lo adjuntara a la iskierda (Menorat 'Hamaor, 1762)

I sovre eya avia 12 leones de oro i eskuentra de eyos avia 12 agilas de oro i estavan una enfrente de otra la mano derecha del leon eskuentra de la siedra de la agila (Meam Loez Ester, Izmir 1864)

komo aprontan el plato del seder: 1. tres matsot enteras [...]; 2. la pachaika asada (o brasiko) de la derecha; 3. un guevo haminado de la siedra; 4. el haroset de la derecha de la pachaika; 5. las ojas de apio a la siedra del guevo; 6. la lichua en medio (El gid, Istanbul 1967)

la parte derecha es de la parte de midat a-rahamim i la parte de istiedra es de la parte del midat a-din (Pele Yoets I, Viena 1870)



תנ"ך, משנה ומדרש Biblia, Mishna, Midrash


Su izkierda esta debasho de mi kavesa i su derecha me abrasa (Biblia, Const. 1873)

en tienpo ke el koen gadol entrava por enkorvarse tres travavan en el; uno en su derecha, uno en su iksieda i uno en piedras buenas ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821)

de la derecha i de la istierda eran los deziertos ke eran yenos de kulevros adreones i detras de eyos era Par'o el malo i su real (Shir a-Shirim Targum II, Mahzor Sal. 1876)



רומנים ועיתונות Novelas i Periodizmo


Dos tufenkes pronti, uno a mi derecha i otro a mi isiedra, komo un ombre de gerra (Asolado en la izla, 1881)

oyi un flako ruido de patadas a mi isiedra (Anna Maria, Yerushalayim 1905)

Alora Nantes levanto los ojos mas en alto sovre Paris. Mirando en las eskuridades, sovre las kayes, las kalejas, kalejones, de la parte siedra, aklarandose de flamas tremlantes del gas (Nantes, Tel Aviv 1952)

su mano eskiedra la tenia dientro de un manshon (La linda Anjela, Tel Aviv 1953)



ספרות עממית Literatura popular


en riéndose me los sitava. Arriva-abasho eran los sigientes: Patrón del mundo! Serra mis puertas kon las yaves de Shelomo ameleh. Kavriel a mi siedra, Mihael a mi derecha...'' (Sipure Sefarad)