חזרה לדף הראשי של מכון מעלה אדומים tornar a la pajina prinsipal
del Instituto
חזרה לדף הראשי של אוצר הלשון הספניולית tornar a la pajina prinsipal del Trezoro
|
הצגת הערך |
322970 ערך מספר
entrada numero 322970
|
monte m. |
הר |
mountain |
|
echar/embiar todo a montes |
לנטוש כל מה שנעשה עד כה (עבודה); להתעלם ולהשליך אחר גוו את העקרונות והעצות |
|
irse a montes |
ללכת לשוא, לתעות ולהכשל |
|
verdad del monte de Sinay |
תורה למשה מסיני |
שירה קלאסית ודרמה Poezia klasika i Drama
|
los montes temblaron komo paja seka (Gaon, Poezias) |
|
de suvir los montes se retorsen rayos (Gaon, Poezias) |
|
Fuye, Ye'hu, fuye! Eskondete detras de este monte! (Papo, Navot) |
|
Eskondete detras de este monte, ma, mas presto! (Papo, Navot) |
קופלאס Koplas
|
Non kijo abashar sovre ningun monte alto (Ketuba de la Ley) |
|
Salvo en monte de Sinay ke se arrebasho tanto (Ketuba de la Ley) |
|
A' rey fuerte azien abashar i azien enalteser / kon dichas de santos i kon setensia de andjeles / despedasan penyas i rompen |
|
en prostemeria fue prevado en kavo de las dies prevas / el ijo ke fue nasido a ti de Sara / si tu alma asta mucho fue atada / alevanta a mi por alsasion klara / sovre |
|
supieron sus mosos ke los yamo por dezir: / luz si vitesh espuntan en kavesera de |
ספרות תורנית Literatura relijioza
|
Echa tu konsejo i tu sekreto en los montes i mira tus derredores (Shevet musar, Const. 1740) |
|
Kuanto se aformoziguaron sovre los montes pies de albresiador, azien oyir paz, albrisian bueno, azien oyir salvasion. Dizien a Tsion enreino tu Dio. (Tefilat kol Pe,1891) |
|
Tu kavesa va estar sovre ti komo el monte Karmel, ke es el mas alto i vistozo de todos i ke de el proviene muchedumbre de buendad a todos sus deredores: (M''L Kantar de los Kantares,1899) |
|
les dio Ley santa en |
תנ"ך, משנה ומדרש Biblia, Mishna, Midrash
|
Moshe resivio la ley enel monte de Sinay, i diola a Yeoshua, i Yeoshua a los viejos, (Pirke avot, siglo XV) |
|
La boz de mi kerido! Ek este viene saltando sovre los montes ,saltando sovre las kuestas (Biblia, Const. 1873) |
|
Montes de Gilboa, ni rosio ni luvia kaiga sovre vozotros ni kampos de ofrendas (Biblia, Const. 1873) |
|
i sera sovre todo monte alto i sovre toda kuesta enshalshada pelagos arroyos de aguas (Biblia, Const. 1743) |
|
a los simientos de los montes desendi, la tierra me enserro kon sus serraderos para siempre (Biblia, Const. 1873) |
|
non palasio i non monte de almiskle; non djunta i non atorgamiento; non linpieza i non esparzimiento ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821) |
|
I el mansevo ke le dava las nuevas disho: vine a kaso al monte de Gilboa, i ek, Shaul estava arrimado sovre su lansa (Biblia, Const. 1873) |
|
Montes de Gilboa, ni rosio ni luvia kayga sovre vozotros, ni kampos de apartaduras (Biblia, Const. 1873) |
|
A' vino de Sinai, i de Seir les esklaresio; resplandesio del |
|
I de Yosef disho: bendicha de A' sea su tierra, de la mejoria de los sielos, el rosio, i del abismo ke yaze abasho, i de la mejoria de los renuevos del sol, i de la mejoria del produkto de las lunas, i de la kavesera de los |
|
Yamaran los puevlos al |
|
I Shimshon yazio asta la media noche; i a la media noche se levanto, i travo las puertas de la puerta de la sivdad, i los dos postes, i los arranko kon la serradura, i los pozo sovre sus ombros, i los suvio a la punta del |
|
A' vino de Sinai, i de Seir les esklaresio; resplandesio del |
|
I de Yosef disho: bendicha de A' sea su tierra, de la mejoria de los sielos, el rosio, i del abismo ke yaze abasho, i de la mejoria de los renuevos del sol, i de la mejoria del produkto de las lunas, i de la kavesera de los |
|
Yamaran los puevlos al |
|
Los |
|
i konsumira la tierra i su ermoyo, i enflamara los simientes de los |
|
i anduvo Sefo i vido, i ek en yuzanias del |
|
i fue el dia i se le perdio a Sefo toro ijo de vaka, i anduvo por bushkar al toro i oyo a su brabamiento de derredores del |
|
ayegamos en bashura de |
רומנים ועיתונות Novelas i Periodizmo
|
Esta idea de venderse lo okupo un momento, si avia en algun lugar un |
|
de los muy altos |