חזרה לדף הראשי של מכון מעלה אדומים                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   חזרה לדף הראשי של אוצר הלשון הספניולית    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

 



 

 

 

הצגת הערך
Prezentasion de la entrada

 

313820 ערך מספר

entrada numero 313820

merkar v.

קנה, רכש

to buy, to acquire

a gostar i a merkar

לקנות רק אחרי טעימה

merka l'azeite i vende el sol

חי חיי לילה וביום ישן

merkar a uno

'לקנות'' מישהו, לשחד

merkar a uno kon un kavé

לזכות בחסדיו של מישהו במחיר מועט ובדברי נועם בלבד

merkar fiado

לקנות באשראי

merkar muchas vezes a uno

להיות עשיר פי כמה ממישהו



דיגומים מילוניים Enshemplos leksikales


merkar karo/merkar bara­to (Nehama)



פתגמים Refranes


El ke save merkar barato i vender karo es un merkader muy zeki i raro

Antes de merkar el kavayo, merko las nahchas

El ke merka del ladron en tienpo lo aze su patron

Kuando merkas zerzavat ke sean freskas i non bayat

Los examinan todo de serka, muncho miran ama muy poko merka

Kien vende el sol, merka la kandela

Djoha, antes de kazar merko la kuna

Vendio la kaza por mirkar ravana



שירה קלאסית ודרמה Poezia klasika i Drama


kon su moneda al tiempo Laertes l'avia merkado, (Odisea)



קופלאס Koplas


Siempre ir merkando i de eyos non vender nada: (Ketuba de la Ley)

Bushko Amán el mamzer de kerer merkarmos esto lo kijo azer para atemarmos. (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19)

merken martiyikos i shekierdjilik, en kaza deshen ashlik, el ke va beviendo se vaya riendo. (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19)



ספרות תורנית Literatura relijioza


I kon dita plata merkaron un par de sapatos. (Meam Loez Bereshit)

Le respondio dito ombre: porke a mi me manka moneda, ke tengo ahteza de vender dito livro i merkar otro? (Shivhe 'ha-Ari, 1911)

I bushkan de merkarle el livro de el desdichado de el haham, ke peno tanto, mas barato de lo ke le kosta. (Lel Shimurim, 1819)

ermanos, gostash de merkar de mozotros una buena merkansia i barata? i por mi vida ke es kilipur grande! (Tokpo shel Yosef, Yerush. 1887)

i ke verguensa tiene ke ser ni eyos se kreeran ke es esklavo i no keran merkarlo (Tokpo shel Yosef, Yerush. 1887)

fue el esklavo i merko de akeyos aspros una vara para harvar a su senyor, si ay kantidad para las penas ke merese el esklavo el malo el este (Meshivat Nefesh II, Const. 1754)

ke esto asemeja a un rey ke le dio a su esklavo aspros para ke merke mantenimiento i ke se mantenga (Meshivat Nefesh II, Const. 1754)



שאלות ותשובות Responsa


i yo se ke este djidio merkava kada anyo peshe salado, komo dies anyos fue en este ofisio (Beer 'ha-Mayim, Sal. 1836)

les preguntaron los djenisaros i les disheron: a onde vash i respondieron: a merkar vakas, i les disheron: kien vos dio lesensia de merkar vakas? (Bet David, Sal. 1740)



תנ"ך, משנה ומדרש Biblia, Mishna, Midrash


i si algun ombre le dezeava el alma a merkar alguna koza de vedrura mandava al moso (P. R. Eliezer, 1876)

le dezia: va merkame un aspro de vedrura – topava en su lugar bultos de oro (P. R. Eliezer, 1876)

Tambien kuando venia algun forastero a sus sivdades i traia su merkaderia ke merkava o keria vender, i se adjuntavan sovre el varones i mujeres, i famiyas, i mosos i viejos, i se ayegavan todos al varon i le tomavan por fuersa de la merkaderia asta ke se atemava la merkaderia del patron (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)



רומנים ועיתונות Novelas i Periodizmo


Eya tenia un poko de moneda, kon la kuala merko un negro ke le lavorava la tierra. (Pavlo i Virdjinia, 1912)

Tambien es por esto ke merki una kasha de pendolas de kolores. (El Princhipiko, 2010)

kuando saldra algun dia ke algun kliente kerira merkarla a buen presio, ya vos pujo la djornada (El Djugeton 1917)

no es mijor ayudar ovras buenas en lugar de merkar handrajos? (El Djugeton 1917)

i si vos merko las tres gayinas, kuanto keres por las tres? trenta i tres groshes, manko sinko paras no me sierve. (Hamal Izidor, Istanbul 1930)

el imajinava munchas merkansias, un ombre politiko venia merkarlo por azer de el un instrumento (Nantes, Tel Aviv 1952)

se fue a la plasa, merko un par de mestas por no azer ruido a kaminando (El prove doktor, Const. 1904)

De onde merkatesh este tosigo, i kual achake datesh para prokurarvolo? (Mujer kriminala, Tel Aviv 1954)

el imajinava munchas merkansias, un ombre politiko venia merkarlo por azer de el un enstrumento, un bankiero lo tomava por profitar siempre de su entelijensa ke el akseptava. (Nantes, Tel Aviv 1952)



ספרות עממית Literatura popular


Los merkash de sirma i perla i yo vos lavrare un pendon, (Blanka Flor)

Hue el karnero i traskilo su lana i la vendio i merko un pan i le pago a el perro. (Hidot de Izopeto)

Komo tio amistozo ke era, le merkava dulsuras, lo ambezava a kortar tasmas, ke bata kon la mushta las kusturas de las charas, ke las kite del kalup, ke adjuste los pares, ke se ambeze tambien i a vender. (Sipure Sefarad)

Tyuh! - disho Danailov kon dezplazer - saves alomenos ken la merkó i ande mora? (Sipure Sefarad)

a la fin del torno se topó a aver merkado un buen numero de aksiones. (Kuentos, 1986)

Agora ya podesh vender las aksiones ke merkatesh, porké kon la deferensia del presio entre lo ke las merkatesh i lo ke las vash a vender, ya vash a meter endjuntos una suma bastante emportante, ke vos va a permeter de kazar a vuestras tres ijas! (Kuentos, 1986)

Haim se amostro un buen balabay. El savia kitar el ojo de lo ke merkava, todo fresko i lo muhar del kunducho i la karne. (Sipure Sefarad)

Huerte Haim! Diz ke la merkates dafka para burlarte de mi! (Sipure Sefarad)

Le disho: ''Si[nyor] padre, loores al Dio ke ya me anbezi a meldar. Agora kero anbezarme a vender i merkar.'' (Yihya al Akra, Manus. Yerushalayim 1920)

i se hue a su kaza i se enserro en una kamareta kon taanit de 3 dias i tres noches, dia de viernes korto el taanit i mando a yamar un djidio ke le merke todo el gaste de shabat i ke se lo kuzine kasher en su kaza (manus. Papo, Sarajevo 1840)



סגולות ותרופות עממיות Segulot i Melezinas populares


si vas a merkar una merkansia i keres saver si vas a ganar uno az heshbon el nombre de el merkader kuanto enporta i krese otros 13 mas i va sakando todo a dos a dos, si kedo uno, merka, i si resta dos no merkes, ke no ganaras (manus. Papo, Sarajevo 1840)