חזרה לדף הראשי של מכון מעלה אדומים                             tornar a la pajina prinsipal del Instituto

   חזרה לדף הראשי של אוצר הלשון הספניולית    tornar a la pajina prinsipal del Trezoro

 

 



 

 

 

הצגת הערך
Prezentasion de la entrada

 

238980 ערך מספר

entrada numero 238980

kantar v.

שר, זימר

to sing

a otro kantásela!

ספר לסבתא!

avla kantando!

הסבר את עצמך בבירור! מסור את הדברים כמות שהם!

el se las kanta el se las baila

הוא מסתדר לבדו ואינו זקוק לעזרת אחרים

kantar el gayiko

להיות רעב

kantarselas a uno/dezirselas kantando/kantarle las de sabá (ebr.)

לומר את כל האמת בלי כחל ושרק

ke me estas kantando?

איזה שטויות אתה מנסה למכור לי?

se le kanta!

הוא מזמר מרוב שמחה!



פתגמים Refranes


No le kanta el gayiko

Antes ke avles lashon 'hara kanta dos vezes la 'Hatikva

Ni al kantador digas kanta ni al bevedor beve

Kanta de dolor de korason

Ken kanta a su duenyo espanta o de visto o de ansia

El se lo kanta, el se lo baila

Kada dia no kanta el gayiko

El ke kanta mal no pensa

Kuando kantamos todos oyen, kuando suspiramos todos fuyen

Una mano sola no kanta i no yora

Kanta el azno por morde del patron

Ken bivi esperando, muere kantando

Kanta gayiko para bueno

Kanta manyera la ke no pario

Ni al kantador digas kanta ni al bevedor beve

En el mes de Genayo non kanta bien el gayo

Kada gayo en su gayenero kanta

Uyo gayos kantar, no save in ke luguar

Ni gayos kantan, ni perros maoyan

Avla kantando, te respondere baylando

Siempre no kanta el gayiko

Otro gayo me kantava, si...

Al fin se kanta la gloria



שירה קלאסית ודרמה Poezia klasika i Drama


ayi onde siente ke kantan i tanyen. (Gaon, Poezias)

ma entre el geto kantan las mujeres (Gaon, Poezias)

pues ranka espinos i kanta kon zelo. (Gaon, Poezias)

kanto kantes desperado sin saver por ke eskopo, (Gaon, Poezias)

pues venir i ser parados kanta el en el silensio: (Gaon, Poezias)

todos eyos salmeantes sus kantar en mis oidos. (Gaon, Poezias)

i kantar tu gloria delantre ijos de Rehav'am. (Papo, Navot)



קופלאס Koplas


estonses kantar yo kantaria, delantre de el; (Toledo, Koplas de Yosef)

i al el kantaron kon sus berahot agomel i shevahot por el nes ke vieron de muerte salieron. (Zimrat 'ha-Arets, 1745)

Zemirot es de kantar a el Dio el alto, sus maraviyas mentar, el Bendicho i Santo; (Zimrat 'ha-Arets, 1745)

Los djidiós todos kantavan, kon el bien se alegravan i agora todos endechavan (Asidio de Belogrado 1788)

Kantare a El Gadol bendicho eskapara a mi alma de saar, El es rahman i el es Dio derecho (Donme, sig 18)

Kon ayuda del Dio alto ke no mos aga nada falto; lo alavo i lo kanto, ke le tenemos ke dever. (Mandjares de Purim, sig. 18)

ken es el primero salga a bailar, no pirkuren de avlar: ke estén kantando, paras vayan dando. (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19)

Seguro ke agagí no lo pensó esto: de kantarle kon chalgí todo su rejisto; (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19)

Ermanos de Israel i mis kompanieros / estas koplas kompozi de munchos manaderos / rikos i prosperos / las devemos kantar / porke vamos a notar / personajes validos / i ombres muy kumplidos (La Amerika, 1911)

Teshuva kale azer por nuestros pekados / rogaremos a el Dio sean pardonados / i el Abastado / nos mande la salvasion / a toda la nasion / el dia alegre vino / kantemos de kontino (La Amerika, 1911)



ספרות תורנית Literatura relijioza


I fue dicho boz de tus profetas alsaran boz, a una kantaran, ke ojo kon ojo veran a tornar A' a Tsion. (Tefilat kol Pe, 1891)

Las montanyas i las kuestas van a kantar delantre de vozotros i todos los arvoles de el kampo daran palmas de la mucha alegria. (M''L Kantar de los Kantares,1899)

i venia de la parte de maarav por el kamino de el bet akeneset de la plasa; i estavan kantando un pizmon ermozo kon boz alta (Shivhe Hayim Vital, Sal. 1892)

i en eskapando de kantar arrelumbrava el sol komo la primeria, i se ivan todos los djidios alegres kada uno a su lugar (Shivhe Hayim Vital, Sal. 1892)

tenemos gana de riir i de burlar i de komer i de bever i pasear i tanyer i de kantar i azer englendjes falsos (Imre Bina, Belgrad 1837)



תנ"ך, משנה ומדרש Biblia, Mishna, Midrash


Kantara mi lengua tu djustedad. (Biblia, Const. 1873)

estonses saltara komo el siervo kosho i kantara luenga de mudo (Biblia, Const. 1743)

kantare agora ami kerido kantar de mi kerido por su vinya (Biblia, Const. 1743)

Entonses desendira el puevlo de A' a las puertas. Despierta, despierta, Devora; despierta, despierta, kanta una kantiga levantate, Barak, i kativa tu kativerio, ijo de Avinoam. (Biblia, Const. 1873)

Oid reyes, eskuchad senyores; yo, yo kantare a A'; salmeare a A' Dio de Yisrael. (Biblia, Const. 1873)



רומנים ועיתונות Novelas i Periodizmo


mientras ke eyos kuzian endjuntos eyos kantavan kantes alegres, mostrando sus grande kontentes de sus ofisio i de sus estado (El rey i el shastre, Yerushalayim 1903)

munchas vezes los pasantes se detenian i se aparavan delantre sus morada para oyir los ermozos kantes ke kantava akompanyado de su mujer (El rey i el shastre, Yerushalayim 1903)

eyos kedavan ayi embevesidos a kantar, bailar i saltar asta la demanyana de alhad (El rey i el shastre, Yerushalayim 1925)



ספרות עממית Literatura popular


le disho: ''Djoha, ande ti siempre ay kantar i riyir. (Djoha ke dize)

Porke no kantas mi bien? Porke no kantas la beya? (Blanka Flor)

Siente djoya el son de mi gitarra, siente linda mis males kantar (Kalendario de kantigas)

la Rebekita, malgrado sus 6 anyos, tenia kudio de sus ermanikas, las embevesia kantándoles ''la turika, la tora'' i otras, siempre ke ampesaran a azer traviesuras o se metieran a yorar (Sipure Sefarad)

ombres i mujeres pasavan la ora, kantavan, djugavan a los fildjanes. (Sipure Sefarad)

te akodras lo ke te estava diziendo en kantando tu amigo? - ''Fregasela, enkáshasela, tómale las paras!'' (Sipure Sefarad)

I avía múzika ... kantar, bailar ... i la kaza stava muy alegre. (Kuentos, 1986)



סגולות ותרופות עממיות Segulot i Melezinas populares


segula para kriatura ke tiene espanto: tiene de menester la alechadera para azer la kriatura dekontino kozas ke lo alegran a el i ke le kite de el kozas las ke azen yorar a el i ke le kante a el para alegrarlo i para traerlo a lide de es.huenyo