מכון מעלה אדומים

El Instituto Maale Adumim



אוצר הלשון הספניולית (לאדינו) לדורותיה
המילון המקיף ההיסטורי

48130 ערך מספר

atemar v.

התיש, ייגע, הוציא את הנשמה; כילה, השמיד, איבד

פתגמים

Ande se ateman los buenos dias

Zehut avot no se atema

שירה קלאסית ודרמה

ma el tiempo todo anula, atema (Gaon, Poezias)

Sin seer ipokrito kon razon echar grito: fin kuando vas atemar la moneda del djudio tomar? (8 dias antes de Pesah, 1909)

קופלאס

Porke Aman el mamzer mos kijo matarmos tambien atemarmos (Purim, De-Fes, sig. 18)

Los ire sigiendo i los matare tambien los atemare viejos i famiya todos en un dia (Purim, De-Fes, sig. 18)

Bushko Amán el mamzer de kerer merkarmos esto lo kijo azer para atemarmos. (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19)

se djustava diziendo mal rebolvi / i enmentarash ke yevo esta toka ke le komio moneda de ribi Yosef 'ha-Levi / enel komercho del tutun / lo atemara el Dio (manus. Teza, 1820)

vido ke todo le kaminava / kuento azia ninguno no avlava / al ke keria akel lo atemava / lo atemo a el el Dio (manus. Teza, 1820)

ספרות תורנית

siendo el Sh.Yit. muy piadozo, ke no envelunta de atemar a los malos, (Meam Loez Bereshit)

ma aserkandose a la tierra, siendo la djente kedaron en su pizma, fueron atemados. (Meam Loez Bereshit)

i ateman sus vidas i sus anyos en la vanidad i lazran i no alkansan nada (Meshivat Nefesh II, Const. 1754)

תנ"ך, משנה ומדרש

I los atemi i los yagi i no se levantaron i kayeron debasho de mis pies (Biblia, Const. 1873)

Persigi mis enemigos i los destrui, i no torni asta atemarlos (Biblia, Const. 1873)

Amontonare males sovre eyos; mis saetas atemare en eyos. (Biblia, Const. 1873)

ke aremos al varon el este ke mato a la alimanya la esta ke atemo a muestras kuatro peas (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)