מכון מעלה אדומים

El Instituto Maale Adumim



אוצר הלשון הספניולית (לאדינו) לדורותיה
המילון המקיף ההיסטורי

415340 ערך מספר

salvaje m. & adj.

פרא, פראי, בר; אכזר

bestias salvajes

חיות בר

los salvajes

הפראים (שבטי פראים)

selvaje

422680

שירה קלאסית ודרמה

d'agua en las vastas mares, en manos de ombres salvajes, (Odisea)

רומנים ועיתונות

En mizmo tiempo el echo sovre el chiko Andre una mirada salvaje. (Banyos de sangre, 1912)

Vuestra senyoria esta muy kurioza de ver esta espesia de salvaje, no es ansi? (Banyos de sangre, 1912)

Entonses pensi sovre las aventuras de la shara salvaje, i a mi torno logri pintar kon una pendola de kolores mi primera pintura. (El Princhipiko, 2010)

alora: el kamino mas presto, serrando los dientes de sanya, i tomado de ravia. el keria echarse sovre la djente komo un salvaje kon golpes de punyos (Nantes, Tel Aviv 1952)

En Ia kaleja ''Rishelye'' sovre el ponte de San Pier una chika ija bien vestida lo ovligo a alesharse de su derecho kamino ke el sigia kon la fortaleza de un puerko salvaje (Nantes, Tel Aviv 1952)

sigun una bestia salvaje torna a su nido por murir en su burako, ansi Nantes se enserrava en su kamareta sin komer ni bever dizde 2 dias. (Nantes, Tel Aviv 1952)

komo una bestia salvaje el korrio de nuevo para la ventana (El Alakran, Tel Aviv 1954)

Solo Mariana mirava toda esta shena kon un dezdenyo salv (Mujer kriminala, Tel Aviv 1954)

En sus grandes ojos paresian pasar komo sinteyas de ravia salvaje (Mujer kriminala, Tel Aviv 1954)