מכון מעלה אדומים

El Instituto Maale Adumim



אוצר הלשון הספניולית (לאדינו) לדורותיה
המילון המקיף ההיסטורי

289060 ערך מספר

lesensia f.

רשות, זכות, רשיון, הרשאה

dar lesensia

להרשות, לתת הרשאה

tomar lesensia

הוציא רשיון, קיבל אישור

kitar la lesensia

לשלול רשיון

lisensia

291340

קופלאס

Ni tal me atrivo de venir al rey porke es kuentra su ley, ten muncha pasensia tomare lesensia (Purim, De-Fes, sig. 18)

Yahid ke vido este selo also su mano ael sielo djuro por moran en el sielo: ''No ara luvia ni rosio asta tomar lisensia de Eliau'' (Koplas de Eliau, sig. 18)

Disho 'AbashverOsh: la plata sea tuya emprezentada, i la lisensia sea en tu mano dada, i a este puevlo mata kon tu espada, ke no kede ninguno de eyos, no. (sova semahot, Livorno 1782)

buen shapchi tu eres, ke bueno te mentas / la lesensia ya te di lo ke keres ke metas / en mi lugar te entremetas / esto es mi demanda / el Dio este por tu vanda / kon ti i tu ermano / ke estes bivo i sano (manus. Teza, 1820)

ספרות תורנית

dieron lisensia los avios de vender el Sefer Tora para kazar, (Meam Loez Bereshit)

no se puede sirkusir ninguna kriyatura sin lisensya de su padre, (Meam Loez Bereshit)

Dame lisensia i le respondere. (Meam Loez Bereshit)

Le respondio el rav 'ha-Ari asta aki tengo lisensia de dezirvos (Shivhe 'ha-Ari, 1911)

me disheron ke non tengo lisensia de suvir i veer en ninguna morada de el palasio i non kere dicho en este lugar (Shivhe Hayim Vital, Sal. 1892)

Kon esto no tenesh lisensia de avlar delantre de mi otro ke en este solo (Shevet Yeuda, Viena 1859)

תנ"ך, משנה ומדרש

de sierto, ansi tanbien non ay el lisensia a el varon por avlar en eyo lo ke es aparejado por venir despues de el; (Koelet Targum,1744)

רומנים ועיתונות

A las oras nueve i kuando el muerto kuzido bivo fue metido bien en regla en el kanton de la kamara, el doktor demando lisensia por deskansar un poko. (El muerto ke esta bivo, 1912)

Demando despues tambien la lisensia del bandido mizmo (El muerto ke esta bivo, 1912)

me dash la lesensia de tomar lugar (Mujer kriminala, Tel Aviv 1954)

La sinyora Sevita despues de aver echo pasos serka los ombres de djustisia, pudo tener lesensia de yir verla a la prezio (Mujer kriminala, Tel Aviv 1954)