מכון מעלה אדומים

El Instituto Maale Adumim



אוצר הלשון הספניולית (לאדינו) לדורותיה
המילון המקיף ההיסטורי

65840 ערך מספר

bendezir v.

ברך, שיבח, הילל

es de bendezir al Dio!

השבח לאל

por lo ke estamos, bendigamos!

נודה לאל על מה שיש!

bendizir

65970

bindizir

69720

פתגמים

La boka de madre maldize ma su pecho bendize

En lo ke estamos, bendigamos

Ni te maldigo ni te bendigo, bendicha sea la ora ke te lo digo

Lo klaro el Dio lo bendicho

Bivir i bendizir

Selebrasiones i bendizir i nunka maldizir

שירה קלאסית ודרמה

verla, bendizirla, eren sus dezeos (Gaon, Poezias)

Bendizir los kuerpos rotos i razgados (Gaon, Poezias)

i el non estanka bendizir su parte - (Gaon, Poezias)

I si vas a toparlo i mos vas a kontarlo, i vamos aferrado, te lo aseguramos ke tu seras kerida de la nasion entera, por siempre bendizida. ('Ha-Elion: Shimshon, 2003)

קופלאס

bendiziremos a el Alto ke mos salvo de kevranto, (Toledo, Koplas de Yosef)

Enpesar kero kontar en esta kantiga el ke la oye kantar ke el Dio bendiga (Zimrat 'ha-Arets, 1745)

Veni, todos adjuntemos, a su nombre bendeziremos i de El demandemos la bendision de Israel. (El Dio alto)

Bivas tu munchos anyos, el rey mi amigo, ke eskapes de danyo siempre te bendigo (Purim, De-Fes, sig. 18)

Venid mis ermanos al Dio bendezir porke los kriasianos estaban hazir; el perro del blanko ía hazir, viejos, los kortaron komo un hazir. (Kalumnia de sangre, sig 18)

ken es enemigo se repentira, tanbien se verguensara, por esto bendigo al Dio mi abrigo (Koplas de Purim, Saadi 'Halevi. sig 19)

Bendigamos a el Dio santo I poderozo / i rogemos ke mos de alegria i gozo / ke renda gloriozo al nuevo sultan / porke es ombre muy neeman / del Dio sea enshalshado / i siempre alavado (La Amerika, 1911)

de noche se le izo i la su venida / bendiziendo a el Dio ke le dara muncha vida / kon buena salida a kaza bolta / ala semana se le konta / estas mis rogativas / ke munchos anyos bivas (manus. Teza, 1820)

gran senyor vos yamash, so guestro esklavo / i mis ijos i mi bien de kavo asta ravo / no oigash algun klavo / esto vos dire / i al rey bendizire / ke esto no es mi echo / ni dingun provecho (manus. Teza, 1820)

ספרות תורנית

also su boz i lo bendisho a el rey kon boz alta enprezente de todo el puevlo. (Meam Loez Bereshit)

kuando se la trusho el Sh.-Yit. a la novia de Adam, los bendisho la beraha de los novios, (Meam Loez Bereshit)

Bendizeme kon la paz i sekutaras a mi i a toda djente de mi kaza i a todo tu puevlo kaza de Israel por vidas buenas i por paz (Tefilat kol Pe,1891)

yamo a sus ijos i los bendisho i les disho: kuanto vos topash vini ala kevura i yo are tefila por vozotros (manus. Minhat Ani, Yerushalayim 1880)

i rogo de mi ke lo bendiga i ke le eskriva a el dos letras de lo ke es para enkolgarselo en su garganta komo kemea (Shivhe Hayim Vital, Sal. 1892)

תנ"ך, משנה ומדרש

I Eli bendisho a Elkana i a su mujer i disho: A' te de semen de esta mujer por el emprestido ke se empresto a A'. (Biblia, 1873)

Se incho la kaza de Yishmael de todo bueno de las berahot ke lo bindisho Avraam (P. R. Eliezer,1876)

A' fortaleza a su puevlo dara, A' bendizira su puevlo kon la paz (Mishna: Tefilat kol Pe 1874)

el Sh.Yit. bendisho a Noah i a sus ijos i les dio sus matanot a kada uno i les izo eredar las tierras (P. R. Eliezer, 1876)

Bendize, A', su aver, i envelunta la ovra de sus manos; yaga los lumbos de los ke se levantan kontra el, i de los ke le aborresen, para ke no se levanten. (Biblia, Const. 1873)

Esta es la bendision kon la kual bendisho Moshe, varon del Dio, a los ijos de Yisrael antes de su muerte. (Biblia, Const. 1873)

Bendize, A', su aver, i envelunta la ovra de sus manos; yaga los lumbos de los ke se levantan kontra el, i de los ke le aborresen, para ke no se levanten. (Biblia, Const. 1873)

Esta es la bendision kon la kual bendisho Moshe, varon del Dio, a los ijos de Yisrael antes de su muerte. (Biblia, Const. 1873)

Por lo ke los komandantes se adelantaron en Yisrael, por lo ke fue veluntario el puevlo , bendizid a A'. (Biblia, Const. 1873)

רומנים ועיתונות

El bendizio el vino ke es el simbolo de la alegria i la abondansa. (Shalom, 2007)

me kreskas para bien, ansina bendizian a los ijikos i ijikas chikas, este ''para bien'' era solo para onor - kavod. (La mujer sefardí de Bosna, 1931)