מכון מעלה אדומים

El Instituto Maale Adumim



אוצר הלשון הספניולית (לאדינו) לדורותיה
המילון המקיף ההיסטורי

473410 ערך מספר

tristeza f.

עצבות, עצב, צער, יגון, תוגה

tristura

473420

שירה קלאסית ודרמה

ke kargan mi alma de una tristeza imensa! (Papo, Navot)

porke i a mi me taksaron los diozes tristeza i males. (Odisea)

porke mas d'otra mujer tengo inolvidavle tristeza; (Odisea)

קופלאס

zaif disho ke estava le erguelio la kavesa / de ver todo este mal no ay ken lo vensa / kon muncha tristeza / a enprezo se hue / abatido esta el oher / no ay ken lo ate / de ver este desbarate (manus. Teza, 1820)

תנ"ך, משנה ומדרש

yoran kon tristeza i dizien: (Koelet Targum,1744)

Bendición de .A. ella enriquecera, y no añadirá tristeza con ella. (Biblia de Ferrara, 1553)

Guiñe ojo para tristeza , y loco de labios tropezara. (Biblia de Ferrara, 1553)

mijor tristeza mas ke rizo, porke kon pezgadumbre de fases se abonigua korason (Biblia, Viena 1841)

i tira tristeza de tu korason i az pasar mal de tu karne, porke la ninyez i la manseves nada (Biblia, Viena 1841)

i komo oyia el merkader a esta koza, se alevantava i se iva deyos kon tristura i amargura muncha de alma (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)

רומנים ועיתונות

dezde entonses el kedo entontesido, el no podia mas apartar de bueno a negro i de alegria a tristeza (El rey i el shastre, Yerushalayim 1925)

eya tenia un aire dulse de tristeza ke la engrandesia i le azia pareser una mujer (La Epoka, Sal. 1900)

enel mez de muharem eyos tambien deven mostrar tristeza i luto por la muerte de Hasan i de Husein, batirsen sovre sus pechaduras (El Tiempo, 1896)

el grito retenyia siemore, manziozo, razgando el aver kon tristeza i dolor (El Alakran, Tel Aviv 1954)