מכון מעלה אדומים

El Instituto Maale Adumim



אוצר הלשון הספניולית (לאדינו) לדורותיה
המילון המקיף ההיסטורי

396390 ערך מספר

regla f.

חוק, כלל, תקן, שיטה, סדר; צו, פקודה; סרגל

afuera la regla

בצורה יוצאת דופן

azer las kozas kon regla

לעשות את הדברים בישוב הדעת

azer las kozas sin regla

לפעול בצורה מבולבלת

estar en regla

לעמוד בחובותיו

kaminar kon regla

לפעול באופן שיטתי

komo regla del mundo/de ombre/de benadam (ebr.)

כמנהג בני תרבות, כנהוג

la regla

וסת אשה

regla de kaza

כללי ניהול הבית, הליכות הבית

regla metrika

סרגל לפי השיטה המטרית

meter/traer regla

להכניס סדר בתוך המהומה

tener regla

להיות בעל הרגלי סדר

meterse en regla

לסדר, לארגן כראוי את מה שלא בוצע על פי הכללים בצורה נכונה ומשביעת רצון

por buena regla

למען הסדר הטוב, כך ששום דבר לא ייעלם ולא תתעורר שום תלונה על חריגה מן הכללים הראויים

regola (it.)

396710

rigla

406930

קופלאס

Enkomendo esta regla, en memoria bien tenerla, kon partido de azerla, ke ansí es el dever. (Mandjares de Purim, sig. 18)

ספרות תורנית

I esto fue por amostrar al mundo ke les izo kavod demaziadamente siendo la regla de los rikos es apuntar i tener muncho kargo de sus guertas (Meam Loez Ester, Izmir 1864)

I la regla de los reyes es ke no entran ningun keli en el palasio sino es menester ke vaya el rey kon sus pies a azer sus menesteres (Meam Loez Ester, Izmir 1864)

savresh ke dita megila es menester de azerse komo sefer tora ke sea eskrita kon tinta en gevil o kelaf i kon sirtut en las reglas i deshan un amud sin eskrivir (Meam Loez Ester, Izmir 1864)

I mos disho ke non ay ningun miedo, otro ke ansi es la regla de los reyes de eskrivir todo lo ke les pasa en sus dias i lo notan en livros todo klaramente (Shevet Yeuda, Viena 1859)

i la regla de el mundo es ke si un djidio kere eskrivir una karta, o otro hizmet, si es por mano de algun ombre bayagi le da su paga 20 paras (Imre Bina, Belgrad 1837)

es un despecho de ver la regla ke se izo i es de azermos amales i no ver ojo de luz i no tomar savor de moed kon las vijitas (Pele Yoets I, Viena 1870)

ke avian vente i kuatro alkas asitiguadas en las lajas en sesh reglas (Meshivat nefesh I , Const. 1743)

תנ"ך, משנה ומדרש

Abaye era reglán regla de la ordenansa de nombrado de toda la yeshiva (Mishna: Tefilat kol Pe 1874)

asegun ke todas sus palavras son sovre la regla komo eran en el mundo en akonantamiento i en detardamiento, ke no se topa en este livro tardiozas kozas ke eran adelante; o akonantadas kozas ke eran prosteras, sino kada koza i koza en su lugar i su tiempo fue eskrita (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)

suve a el sielo i dare a ti a dos tavlas de piedras tajadas de safira de sia de mi onra relustrozas komo el oro fino regladas kon reglas eskritas kon mi dedo (Shir a-Shirim Targum II, Mahzor Sal. 1876)

רומנים ועיתונות

Los deshi kon resto de mis atuendos, ansi es la regla kuando se le enrezia el ojo a la persona. (Asolado en la izla, 1881)

Yo devia penar oras enteras por meter en regla todo. (Luz de Israel, 1985)

Veramente dizir me plazia la regla i la limpieza ma para Lusi esto no existia. (Luz de Israel, 1985)

A la fin de los sinko mezes, los lavoros aviendo kaminado bien presto i en regla, la primera nave era pronta i la ivan echar a la mar. (Leonidas el nadador, 1911)

A las oras nueve i kuando el muerto kuzido bivo fue metido bien en regla en el kanton de la kamara, el doktor demando lisensia por deskansar un poko. (El muerto ke esta bivo, 1912)

Si estas reglas eran uzadas en kada ovra del Etsel, no ay de avlar en Avril 1946 despues de la prezion de 31 personas del Irgun en Bat Yam, (La Boz de Yerushalayim, 1954)

alora terniamos las reglas de una lingua ermoza i puedriamos render muestras ideas mas klaramente i kon mas elegansa (La Epoka, Sal. 1875)

el espanyol ke avlamos en Turkia non kontiene ni las reglas ni las palavras menesterozas al diskorso (La Epoka, Sal. 1875)

kale [...] azer la ekonomia en kualunke koza ke fuese i aun ke somos rikos kale konformarmos a esta regla (El prove doktor, Const. 1904)

La version en idish esta eskrita kon letras ebreas, sigun reglas de eskritura tradisionales mientre ke la version en ladino esta eskrita en letras latinas, i sin bazarse sovre reglas de ortografia tradisionales i akseptadas. (Aki Yerushalayim, 2019)

Los djudios de Espanya eskrivian sus tekstos, en el espanyol ke avlavan entonses, kon letras ebreas, i kon reglas de transliterasion ke fueron mantenidas, kon chikos trokamientos, durante sienes de anyos. (Aki Yerushalayim, 2019)