מכון מעלה אדומים

El Instituto Maale Adumim



אוצר הלשון הספניולית (לאדינו) לדורותיה
המילון המקיף ההיסטורי

338550 ערך מספר

oír v.

שמע, הקשיב, האזין; ציית

no oír palavra

לא לשמוע לקול ההגיון

oír palavras

להיות נזוף

el Dio ke te oyga!

שאלוהים ישמע לך וימלא רצונך!

es imposivle por oír!

לא ייאמן כי יסופר!

oye!

שמע נא!

oyir

345490

פתגמים

Ken mal avla, mal oye

Kuando kantamos todos oyen, kuando suspiramos todos fuyen

El sodro oya para mal

Oyir, ver i kayar

No es lo ke vesh, sino lo ke oysh

Oiga tu oreja lo ke dize tu boka

שירה קלאסית ודרמה

Ke al oyir su nombre, temblavan de espanto mujer ansi ke ombre. ('Ha-Elion: Shimshon, 2003)

el ke formo vuestra oreja i la mia / non oira los gritos del prove, del meskino / enfin de las viktimas de vuestra porfia? / el ke izo vuestro ojo, non vera kon tino / vuestras indjustisias, vuestras bashezas (Rekolyo de Poezias Diversas, Tel Aviv 1931)

קופלאס

Kuando Par'o oyera de Yosef kontar, (Poema de Yosef)

La segunda si ois vos agrada mas i mas, (Gizados de berendjena, siglo 18)

Las mosas lo oyeron a Ester se lo disheron (Purim, De-Fes, sig. 18)

Komo el meleh lo oyo le dio su sortija i lesensia le dio a el ke lo rija (Purim, De-Fes, sig. 18)

Oygan sinyores dichas de mi boka ke son kozas ke en el alma, ke no fue koza poka la maala de Avraam i de Yits.hak (Tarika, Shira Hadasha, Izmir 1861)

gran senyor vos yamash, so guestro esklavo / i mis ijos i mi bien de kavo asta ravo / no oigash algun klavo / esto vos dire / i al rey bendizire / ke esto no es mi echo / ni dingun provecho (manus. Teza, 1820)

ספרות תורנית

i ansi oyimos i supimos en esta milhama ke uvo en anyo de 5614 [1854] ke adonenu 'ha-meleh 'he-hasid sultan Abdul Medjit kon mas melahim [...] odrenaron gerra kon el rey de la Rusia (Meam Loez Yeoshua II, Izmir 1870)

Komo oyeron los talmidim a las palavras del haham se alevantaron kon zerizut [esveltez] grande para vestirse vestidos limpios i azer tevila i trokaron sus panyos (Yosef de la Reina, manus. Chorlu 1893)

תנ"ך, משנה ומדרש

Oye O H' la djustedad, (Biblia, Const. 1873)

La Ley de H' es perfketa, ke torna el alma; (Biblia, Const. 1873)

Azme oir gozo i alegria, (Biblia, Const. 1873)

i non la oreja por inchirse de oyir todas las palavras de todos moradores de la tierra. (Koelet Targum,1744)

Azme ver tu vista, azme oir tu boz (Biblia, Const. 1873)

La boz del tortolo es oida en nuestra tierra (Biblia, Const. 1873)

En oyendo kon la oreja me ovedesieron, los estranyos se deskayeron i se estremesieron en sus enserramientos (Biblia, Const. 1873)

E asi commno el rrey oyó estas palabras que eran rrazonables, marauillose en sy; (Midrash aseret adibrot, manus. Sig 15)

i oyeron a boz de A' Dio andan en el guerto aparte de el dia i eskondiose el omre i su mujer delante A' entre arvol de el guerto (Biblia, Const. 1547)

no aulesh ni agash oir vuestra boz, ni salga palavra de vuestra boka (Biblia, Const. 1873)

i siendo ke oiya el memuné a boz de sus pies del koen gadol ke el salien, alsava el kovertero ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821)

no el onbre oiya a boz de su haver en Yerushalayim de boz de la masha ([Mishnayot], Seder Maamadot, Viena 1821)

mijor por oir estulto de savios ke varon oyen kantar de lokos (Biblia, Viena 1841)

no oiste ke enreina Adoniya'hu, ijo de Hagit, i nuestro senyor David no lo save (Biblia, Const. 1873)

I esta es la bendision para Ye'huda: i disho: oye, o A'! la boz de Ye'huda, i traelo a su puevlo. (Biblia, Const. 1873)

Ma si no me lo podieresh deklarar, vozotros me daresh trenta savanas, i trenta modas de vestidos. I le disheron: propon tu enigma, i lo oiremos. (Biblia, Const. 1873)

I esta es la bendision para Ye'huda: i disho: oye, o A'! la boz de Ye'huda, i traelo a su puevlo. (Biblia, Const. 1873)

Oid reyes, eskuchad senyores; yo, yo kantare a A'; salmeare a A' Dio de Yisrael. (Biblia, Const. 1873)

Eskuchad, sielos, i avlare: i oyga la tierra los dichos de mi boka. (Biblia, Const. 1873)

kuanto ermozos son tus palavras, toma agora la viguela i tanye, i oire tus palavras (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)

i fue el dia i se le perdio a Sefo toro ijo de vaka, i anduvo por bushkar al toro i oyo a su brabamiento de derredores del monte el este (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)

i komo oyia el merkader a esta koza, se alevantava i se iva deyos kon tristura i amargura muncha de alma (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)

i oyo Potifar las palavras de su mujer i enkomendo ke lo harvaran a Yosef fuertes golpes, i izieron ansi (Sefer 'ha-yashar, manus. sig. 17)

fue oyido en toda la tierra ke era eskojido mas de la untasion ke era untanse sovre kavesas de reyes i koanim (Shir a-Shirim Targum II, Mahzor Sal. 1876)

רומנים ועיתונות

Era un kante gerrero de muzika ke eyos oiyan. (Banyos de sangre, 1912)

De oir esta boz, paresia ke el bebe se estava keshando. (Otniel Hodja, 2002)

El princhipiko, ke me azia munchas demandas, nunka paresia oir las mias. (El Princhipiko, 2010)

Ke oygas bueno Fani, yo si kero te kito pishin sin ketuba, (Hamal Izidor, Istanbul 1930)

akosto la oreja komo por oir un ruido leshano (La dezgrasiada Luiza, Tel Aviv 1953)

Tal es el tema de la piesa que nos fue dado de oir. Los jovenes aktores ke lugar de felisitar se sovre pasan en sus rolos i se distinguen komo verdaderos profesionales. (La Boz de Turkiye, Istanbul 1948)