מכון מעלה אדומים

El Instituto Maale Adumim



אוצר הלשון הספניולית (לאדינו) לדורותיה
המילון המקיף ההיסטורי

129290 ערך מספר

djugar v.

שיחק, השתעשע, התבדר; ניגן על כלי נגינה; הימר, שיחק משחקי מזל; לגלג; נע, זע במקומו (יש לו ''שפיל'')

djugar a la foyika

לשחק ב''גומות'' (בגלעיני משמש, ''עג'ו'', ''גוגו'')

djugar a la rifa/a la lotería

להשתתף בהגרלת פיס

djugar a las kasharetas

לשחק ב''חמש אבנים'' (חמש עצמות)

djugar a los ladrones

לשחק ב''שוטרים וגנבים''

djugar a los palikos

לשחק במשחק ''המקלונים''

djugar a los tres saltos

לשחק ב''קפיצת חמור''

djugar a preto i a blanko

לנהוג בדיפלומטיות/לנהוג בערמה/לדעת לרמות

djugar a uno

לעשות צחוק ממישהו (להבטיח הבטחות שוא)

djugar al dediko chiko

ללגלג על מישהו - לסובב אותו סביב האצבע הקטנה

djugar al estampo

לשחק ב''פרה עיוורת''

djugar al maymón

לעשות מישהו ללעג וקלס

djugar al pilo a fuir/al bashilakyi(t.)

לשחק ב''ארץ''/''קלאס''

djugar fina los sapatos

לסכן כל מה שיש לו במשחקי הימורים

djugar komar (t.)/dados/kartas

לשחק בקוביה/קלפים

djugar kon el fuego

לשחק באש - להכנס לעסקים רבי סיכון

djugar la vida

לסכן את החיים, להכנס לסכנות

djugar violino/gitarra

לנגן בכינור/גיטרה

este moble djuga

הרהיט הזה אינו עומד יציב

la yave djuga bueno en la yavedura

המפתח סובב היטב בתוך המנעול

djuguar

129670

פתגמים

No djuges kon el huego porke te kemas

El ke djuga kartas kuando gana se va alegrando i kuando perde se va inyervando

El djugar maytap es kontajiozo

Ken solo djugo, nunka se inganyo

Algunas vezes es bueno de jugar komo el bovo

El mejor de los dados es no djugarlos

שירה קלאסית ודרמה

Vido ayi a los novios gavientos. Djugando piedrikas (Odisea)

קופלאס

Diole eya repuesta: mi tio amigo, yo no djugo mi testa ni tal yo le digo (Purim, De-Fes, sig. 18)

Ke de tal kevranto el nos resgato, ke poko i nada falto ke eramos djugados, de espada kortados. (Zimrat 'ha-Arets, 1745)

Armavan gerra los moros alas sivdades de gerrear rebolviendo sus kavayos salian djugar las lansas (Donme, sig 18)

La tavla de los sus pechos a dos o a tres djugare (Donme, sig 18)

Djugar i emborrachar, haraganear i gastar / ansina nunka puederas adelantar / repentete mi ermano, rekoje bien la mano / esto te dize el aumoristikano (La Amerika, 1914)

ספרות תורנית

Si los perros djugan, Eliyau anavi esta en la sivdad (Menorat 'Hamaor, 1762)

El ke le defende ke non djuge le responden ke su intesion es pasar ora i agudeser el sehel (Shevet musar, Const. 1740)

Non vemos ke despues ke djuga i agudese el sehel toma el livro por entender en la ley kon agudes de el eshkako (Shevet musar, Const. 1740)

i la meta a su novia ke beva vino i burle kon eyos (ve-'Hohiah Avraam, Izmir 1877)

רומנים ועיתונות

En kada ves ke se djugava una nueva piesa, eya estva prezente. (La dam o kamelia)

se harva a la perfidia de akeyos ke djugan un rolo nefaste en estos kombates a muerte (La boz de Turkiye, 1948)

Las dos madres djuntos los dos esklavos negros no tenian otro pasatiempo, otro gusto ke akel de ver reir i djugar alas dos kriaturas, (Pavlo i Virdjinia, 1912)

Ansi fue ke redomas redondikas de raki i barmiles de vino, formaron la shena ande muestro eroe djugo su primer rolo enel teatro de la vida. (Otniel Hodja, 2002)

I la keilá no es kukla onde todos pueden djugar kon eya (El Djugeton 1917)

el la topava muy espesika haragana i neglijava muncho los echos de kaza por asistir a la banketa de djugar (El Djugeton 1917)

komo ya dishimos el kunduchu djugo en la kuzina de la sefardí un rolo importante, i fin oy es esteso. (La mujer sefardí de Bosna, 1931)

los dos notarios asestidos de dos empiegados repozavan en un chiko salon sovre una meza onde se djugava antes el bridj (La sinyatura del kontrato, Yerushalayim 1907)

esto es muy difisil, tantos miliones de frankos ke me faltan no vendran a su lugar ke kon el djugo, en aziendo esta matansa yo tendre moneda para djugar (El prove doktor, Const. 1904)

a mi torno objektare ke pasar la ora no kere dezir djugar mientres muchas oras i el dia entero de shabat (La Epoka, Sal. 1900)

djugar a dos o a tres groshikos la partida no se yama djugar a interes (La Epoka, Sal. 1900)

un gran numero de mansevikos sivilizados i instruidos, asentados alderedor de algunas mezas djugan a la bachka (La Epoka, Sal. 1900)

-Esperate ke me va mandar! Esto es un rolo djugado, i si no me yerro, esta kriatura no es de su mujer. (La famoza kantadera, Tel Aviv 1950)

Matatia: Ha, ha! Pardon senyor, no es ke adientro de una gazeta metieron un treato; el echo es ke en esta gazeta eskrivieron kozas ke paresen a lo ke djugan en un treato. (El Djugeton, Const. 1908)